Test: Procediment administratiu i organitzacio de la CAIB. Llei 39/2015, Estatut d'Autonomia i Consells Insulars

10 preguntas tipo examen para Auxiliar CAIB — Convocatoria 2026

Materia de estudio

Resumen del tema con citas literales de la normativa oficial. Lee los apuntes y luego pon a prueba lo que has aprendido en el test.

El Tema 2 és un dels més densos de la convocatòria d’Auxiliar Administratiu de la CAIB. Combina procediment administratiu comú (Llei 39/2015) amb l’organització institucional pròpia de les Illes Balears (Estatut d’Autonomia, LO 1/2007). Les preguntes de test solen mesurar precisió: dates, terminis, òrgans i majories concretes. Un error de detall pot costar una plaça.


Marc normatiu

  • Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP).
  • Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (EAIB).
  • Les publicacions oficials de la CAIB es fan al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

Estructura del tema

El tema s’articula en dos blocs:

  1. Procediment administratiu: fases, terminis, actes, notificacions i recursos (Llei 39/2015).
  2. Organització de la CAIB: institucions, Consells Insulars i distribució competencial (LO 1/2007).

Bloc I — Llei 39/2015: Procediment Administratiu Comú

Àmbit d’aplicació

L’art. 2 LPACAP estableix que la llei s’aplica al sector públic, que comprèn:

  • L’Administració General de l’Estat.
  • Les administracions de les comunitats autònomes.
  • Les entitats que integren l’Administració local.
  • El sector públic institucional.

Capacitat d’obrar i interessats

  • Tenen capacitat d’obrar davant les administracions públiques les persones físiques o jurídiques que tinguin capacitat d’obrar d’acord amb les normes civils (art. 3 LPACAP).
  • Es consideren interessats (art. 4 LPACAP): els que promoguin el procediment com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius; els que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin resultar afectats; i els que tinguin interessos legítims i es personin mentre no hagi recaigut resolució definitiva.

Drets de les persones en les seves relacions amb les administracions

L’art. 13 LPACAP recull el catàleg de drets, entre els quals destaquen:

  • Comunicar-se amb les administracions a través d’un punt d’accés general electrònic.
  • Ser assistits en l’ús de mitjans electrònics.
  • Obtenir i utilitzar els mitjans d’identificació i signatura electrònica.
  • La protecció de dades de caràcter personal.

Obligació de relacionar-se electrònicament

L’art. 14.2 LPACAP obliga a relacionar-se electrònicament amb l’Administració, entre d’altres, a:

  • Les persones jurídiques.
  • Les entitats sense personalitat jurídica.
  • Els qui exerceixin una activitat professional que requereixi col·legiació obligatòria.
  • Els empleats de les administracions públiques (en els tràmits i actuacions que realitzin per raó del seu càrrec).

Registre i presentació de sol·licituds

  • Les administracions han de disposar d’un Registre Electrònic General (art. 16.1 LPACAP).
  • Els documents presentats en registre es poden adreçar a qualsevol administració (art. 16.4 LPACAP).
  • El còmput de terminis en el registre electrònic: els documents presentats en dia inhàbil s’entenen rebuts el primer dia hàbil següent (art. 16.4 LPACAP).

Terminis

  • El termini màxim per resoldre i notificar és el que fixi la norma reguladora de cada procediment; si no en fixa cap, el termini és de tres mesos (art. 21.3 LPACAP).
  • La suspensió del termini màxim pot produir-se, entre d’altres, quan s’ha de demanar informació o documentació a un altre òrgan o administració (art. 22 LPACAP).
  • El silenci administratiu positiu és la regla general en els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat (art. 24.1 LPACAP). El silenci és negatiu en els casos que estableix la llei o quan la sol·licitud impliqui l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient, entre d’altres (art. 24.1 LPACAP).
  • En els procediments iniciats d’ofici, el venciment del termini sense resolució expressa produeix la caducitat (art. 25.1 LPACAP).

Notificacions

  • Les notificacions s’han de practicar preferentment per mitjans electrònics (art. 41.1 LPACAP).
  • La notificació es considera rebutjada quan, havent-se practicat correctament, l’interessat o el seu representant no l’accepten (art. 41.5 LPACAP).
  • La notificació per edictes (publicació al BOE o diari oficial corresponent) s’utilitza quan la notificació personal és impossible o s’ha intentat sense èxit (art. 44 LPACAP).
  • El termini per comparèixer en la notificació edictal és de quinze dies (art. 44 LPACAP).

Actes administratius: eficàcia i nul·litat

  • Els actes administratius produeixen efectes des de la data en què es dicten, llevat que s’hi disposi una altra cosa (art. 39.1 LPACAP).
  • Causes de nul·litat de ple dret (art. 47.1 LPACAP): lesionar drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional; dictats per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori; de contingut impossible; constitutius d’infracció penal; dictats prescindint totalment i absolutament del procediment; actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets mancats dels requisits essencials per a la seva adquisició; i qualsevol altre que estableixi expressament una disposició de rang legal.
  • L’anul·labilitat és la regla general per als actes que infringeixin l’ordenament jurídic, fins i tot de forma lleu (art. 48.1 LPACAP).

Recursos administratius

  • Recurs d’alçada: contra actes que no posin fi a la via administrativa; termini d’interposició: un mes si l’acte és exprés, tres mesos si és presumpte (art. 121 i 122 LPACAP).
  • Recurs de reposició (potestatiu): contra actes que posin fi a la via administrativa; termini: un mes si l’acte és exprés, tres mesos si és presumpte (art. 123 i 124 LPACAP).
  • Recurs extraordinari de revisió: contra actes ferms en via administrativa, en els supòsits taxats de l’art. 125 LPACAP; termini general: quatre anys des que es dictà l’acte (art. 125.1.a LPACAP).

Bloc II — LO 1/2007: Estatut d’Autonomia de les Illes Balears

Naturalesa i rang

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears és aprovat per la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer. Té rang de llei orgànica i és la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma (art. 1 EAIB).

Territori i capitalitat

  • El territori de la comunitat autònoma és el de les illes que integren l’arxipèlag balear (art. 2 EAIB).
  • La capital de la comunitat autònoma és Palma (art. 5 EAIB).
  • La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears; el català i el castellà són les llengües oficials (art. 4 EAIB).

Institucions de la CAIB

L’art. 37 EAIB estableix que les institucions d’autogovern de la comunitat autònoma són:

  • El Parlament de les Illes Balears.
  • El President o Presidenta de la Comunitat Autònoma.
  • El Govern de les Illes Balears.

El Parlament de les Illes Balears

  • Representa el poble de les Illes Balears (art. 38 EAIB).
  • Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos i controla l’acció del Govern (art. 38 EAIB).
  • Els diputats gaudeixen d’inviolabilitat per les opinions manifestades en l’exercici de les seves funcions i d’immunitat (art. 42 EAIB).

El President o Presidenta

  • És elegit pel Parlament d’entre els seus membres (art. 57 EAIB).
  • Dirigeix i coordina l’acció del Govern i representa la comunitat autònoma (art. 57 EAIB).
  • Pot dissoldre el Parlament, en els termes que estableix l’Estatut (art. 57 EAIB).

El Govern de les Illes Balears

  • Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària (art. 60 EAIB).
  • Està integrat pel President o Presidenta i els consellers i conselleres (art. 60 EAIB).

Els Consells Insulars

  • Són les institucions de govern de cada illa (art. 61 EAIB).
  • Hi ha quatre Consells Insulars: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (art. 61 EAIB).
  • Gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels seus interessos (art. 61 EAIB).
  • Exerceixen funcions pròpies i funcions delegades o transferides per la CAIB (art. 72 EAIB).
  • El Consell Insular de Formentera fou creat per la reforma de 2007 (LO 1/2007), separant-lo del de les Pitiüses.

Dades numèriques i terminis que més es pregunten

  • 3 mesos: termini màxim de resolució si la norma no en fixa cap (art. 21.3 LPACAP).
  • 1 mes: termini per interposar recurs d’alçada o reposició contra acte exprés.
  • 3 mesos: termini per interposar recurs d’alçada o reposició contra acte presumpte.
  • 4 anys: termini general del recurs extraordinari de revisió (art. 125.1.a LPACAP).
  • 15 dies: termini de compareixença en notificació edictal (art. 44 LPACAP).
  • 4 Consells Insulars: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
  • Capital: Palma (art. 5 EAIB).
  • LO 1/2007, de 28 de febrer: data exacta de l’Estatut vigent.

Errors típics de l’opositor

  • Confondre nul·litat de ple dret (art. 47 LPACAP) amb anul·labilitat (art. 48 LPACAP): la nul·litat és per als supòsits taxats i greus; l’anul·labilitat és la regla general.
  • Confondre el silenci positiu (regla general en procediments a instància de part) amb el silenci negatiu (regla general en procediments d’ofici, on el venciment produeix caducitat).
  • Creure que hi ha tres Consells Insulars: des de la LO 1/2007, Formentera té Consell Insular propi. Són quatre.
  • Confondre el termini de recurs d’alçada (acte no posa fi a la via administrativa) amb el de reposició (acte que sí posa fi): els terminis coincideixen, però l’àmbit és diferent.
  • Situar la capital a Palma de Mallorca: l’Estatut vigent (art. 5 EAIB) diu simplement Palma.

Trucs mnemotècnics

  • “3-1-3-4”: 3 mesos per resoldre per defecte → 1 mes per recurs exprés → 3 mesos per recurs presumpte → 4 anys per revisió extraordinària.
  • “PPEG”: les quatre institucions d’autogovern → Parlament, President/a, Executiu (Govern). Tres institucions, no quatre.
  • “MMEF”: els quatre Consells Insulars → Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera. Ordre de major a menor superfície.
  • Silenci = positiu per defecte: si la llei no diu res, el silenci és positiu (procediments a instància de part). Si el procediment és d’ofici i venç el termini → caducitat, no silenci positiu.
  • LO 1/2007 = 28 de febrer: “febrer” té 28 dies → la llei és del 28 de febrer.

Pon a prueba lo que has aprendido

10
preguntas tipo examen

Cada pregunta incluye referencia legal exacta

Preguntas de este test

Estas son las 10 preguntas que componen el test de este tema. Las respuestas correctas y la explicación detallada se revelan al completar el test arriba.

  1. Segons l'article 1 de la Llei Organica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, les Illes Balears accedeixen al seu autogovern com a nacionalitat historica. Quines illes integren la Comunitat Autonoma?

    • A) Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i les illetes adjacents
    • B) Mallorca i Menorca exclusivament
    • C) Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i les illes Canaries
    • D) El territori que determini el Govern Balear mitjancant decret

    Referencia: Llei Organica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears , Art. 2

  2. Segons l'article 39 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (LO 1/2007), les institucions de la Comunitat Autonoma son:

    • A) El Parlament, el President, el Govern i els Consells Insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera
    • B) El Parlament i el Govern exclusivament
    • C) El President, els Consellers i el Tribunal Superior de Justicia
    • D) El Delegat del Govern i els Ajuntaments de les illes

    Referencia: Llei Organica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears , Art. 39

  3. Segons l'article 61 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (LO 1/2007), els Consells Insulars son:

    • A) Les institucions de govern de cada una de les illes, amb competencies propies que els atribueix l'Estatut d'Autonomia i les que els siguin transferides o delegades
    • B) Organs consultius del Parlament de les Illes Balears sense capacitat executiva
    • C) Delegacions del Govern de les Illes Balears a cada illa
    • D) Associacions de municipis que coordinen serveis supramunicipals

    Referencia: Llei Organica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears , Art. 61

  4. Segons l'article 21 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comu, l'Administracio esta obligada a dictar resolucio expressa i a notificar-la en tots els procediments. Quan no es fixi termini maxim per la norma reguladora, el termini supletori es de:

    • A) Tres mesos
    • B) Sis mesos
    • C) Un any
    • D) Quinze dies habils

    Referencia: Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comu , Art. 21.3

  5. Segons l'article 47.1 de la Llei 39/2015, son nuls de ple dret els actes administratius que, entre d'altres causes:

    • A) Siguin dictats per organ manifestament incompetent per rao de la materia o del territori
    • B) Continguin un error de calcul en l'import d'una taxa administrativa
    • C) Hagin estat notificats fora de l'horari laboral del funcionari
    • D) No hagin estat publicats al BOIB dins dels cinc dies seguents

    Referencia: Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comu , Art. 47.1.b)

  6. Segons l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (LO 1/2007), les llengues oficials de la Comunitat Autonoma de les Illes Balears son:

    • A) El catala, propi de les Illes Balears, i el castella, que son les dues llengues oficials
    • B) Exclusivament el castella en tot el territori de les Illes Balears
    • C) El castella, el catala i l'angles com a llengua turistica oficial
    • D) El mallorquí, el menorquí i l'eivissenc com a tres llengues oficials diferenciades

    Referencia: Llei Organica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears , Art. 4

  7. Segons l'article 40 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (LO 1/2007), el Parlament de les Illes Balears es l'organ legislatiu de la Comunitat Autonoma. Els seus membres son elegits per un periode de:

    • A) Quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret
    • B) Sis anys, renovant-se la meitat cada tres
    • C) Cinc anys, coincidint amb les eleccions generals
    • D) Dos anys, amb possibilitat de reeleccio indefinida

    Referencia: Llei Organica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears , Art. 41

  8. Segons l'article 122 de la Llei 39/2015, el recurs d'alcada s'interposa contra els actes administratius que no posen fi a la via administrativa. El termini per a la seva interposicio quan l'acte es expres es de:

    • A) Un mes comptat des de l'endema de la notificacio de l'acte
    • B) Quinze dies habils des de la notificacio
    • C) Tres mesos des de la notificacio
    • D) Dos mesos des de la notificacio

    Referencia: Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comu , Art. 122.1

  9. Segons l'article 14.2 de la Llei 39/2015, estan obligats a relacionar-se a traves de mitjans electronics amb les administracions publiques, entre d'altres:

    • A) Les persones juridiques, les entitats sense personalitat juridica i els que exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiacio obligatoria
    • B) Totes les persones fisiques majors de 65 anys
    • C) Nomes les administracions publiques entre si
    • D) Nomes els ciutadans que disposin d'ordinador personal

    Referencia: Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comu , Art. 14.2

  10. Segons l'article 56 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (LO 1/2007), el Govern de les Illes Balears es l'organ col·legiat que exerceix les funcions executives i administratives. Qui el presideix?

    • A) El President de les Illes Balears, que dirigeix l'accio del Govern i ostenta la representacio de la Comunitat Autonoma
    • B) El President del Parlament de les Illes Balears
    • C) El Delegat del Govern a les Illes Balears
    • D) El President del Consell Insular de Mallorca per ser l'illa mes gran

    Referencia: Llei Organica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears , Arts. 54 i 56