Materia de estudio
Resumen del tema con citas literales de la normativa oficial. Lee los apuntes y luego pon a prueba lo que has aprendido en el test.
El personal al servei de l’Administració és un dels temes centrals de qualsevol oposició pública. Per a l’Auxiliar Administratiu de la CAIB, cal dominar tant el marc estatal bàsic (TREBEP) com la normativa autonòmica específica (Llei 3/2007). Les preguntes test solen incidir en les classes de personal, els tipus de relació de servei i els drets i deures fonamentals.
Marc normatiu
- Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TREBEP). És la norma estatal de caràcter bàsic.
- Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (LFPCAIB). Desenvolupa i adapta el marc estatal a l’àmbit autonòmic balear. Publicada al BOIB.
El TREBEP estableix les bases que totes les administracions han de respectar; la Llei 3/2007 concreta i complementa aquestes bases per a la CAIB.
Classificació del personal al servei de les administracions públiques
Personal funcionari
Segons l’art. 8.1 TREBEP, els empleats públics es classifiquen en:
- Funcionaris de carrera
- Funcionaris interins
- Personal laboral (fix, temporal o indefinit no fix)
- Personal eventual
Funcionaris de carrera
L’art. 9.1 TREBEP els defineix com aquells que, en virtut de nomenament legal, estan vinculats a una Administració pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l’exercici de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent.
La Llei 3/2007 (art. 12) recull la mateixa categoria per a la CAIB i afegeix que l’accés s’ha de produir mitjançant els sistemes de selecció establerts legalment.
Funcionaris interins
L’art. 10.1 TREBEP estableix que són funcionaris interins els que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals per exercir funcions pròpies de funcionaris de carrera. Les causes que habiliten el nomenament d’interins són:
- Existència de places vacants quan no sigui possible cobrir-les per funcionaris de carrera.
- Substitució transitòria dels titulars.
- Execució de programes de caràcter temporal.
- Excés o acumulació de tasques per termini màxim de 6 mesos dins d’un període de 12 mesos.
Personal laboral
L’art. 11.1 TREBEP el defineix com aquell que, en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit, presta serveis retribuïts per les administracions públiques. Pot ser:
- Fix: contracte indefinit per superació de procés selectiu.
- Per temps indefinit: situació derivada de la jurisprudència (indefinit no fix).
- Temporal: per necessitats de durada determinada.
Personal eventual
L’art. 12 TREBEP estableix que és personal eventual el que, en virtut de nomenament i amb caràcter no permanent, exerceix funcions expressament qualificades com de confiança o assessorament especial. El seu nomenament i cessament és lliure. El cessament es produeix automàticament quan cessa l’autoritat a la qual presta la funció de confiança.
Classificació dels cossos i escales a la CAIB
La Llei 3/2007 (art. 22 i ss.) classifica els funcionaris de carrera de la CAIB en grups en funció del títol exigit per a l’accés, en concordança amb l’art. 76 TREBEP:
- Grup A, Subgrup A1: títol de grau, llicenciatura, enginyeria superior o arquitectura.
- Grup A, Subgrup A2: títol de grau, diplomatura, enginyeria tècnica o arquitectura tècnica.
- Grup B: títol de tècnic superior (CFGS).
- Grup C, Subgrup C1: títol de batxillerat o tècnic (CFGM).
- Grup C, Subgrup C2: títol de graduat en educació secundària obligatòria (ESO).
L’Auxiliar Administratiu de la CAIB pertany al Subgrup C2.
Drets dels empleats públics
L’art. 14 TREBEP recull els drets individuals dels empleats públics. Entre els més preguntats:
- Dret a la inamovibilitat en la condició de funcionari de carrera.
- Dret a la carrera professional i a la promoció interna.
- Dret a percebre les retribucions i indemnitzacions per raó del servei.
- Dret a la defensa jurídica i protecció de l’Administració en els procediments seguits davant qualsevol ordre jurisdiccional.
- Dret a la llibertat d’expressió dins els límits de l’ordenament jurídic.
- Dret a la negociació col·lectiva i a la participació en la determinació de les condicions de treball.
- Dret a la vaga, en els termes establerts per la llei.
- Dret a l’adopció de mesures de conflicte col·lectiu.
L’art. 15 TREBEP recull els drets individuals exercits col·lectivament (llibertat sindical, negociació col·lectiva, vaga, etc.).
Deures dels empleats públics. Codi de conducta
L’art. 52 TREBEP estableix el deure dels empleats públics de servir amb objectivitat els interessos generals i actuar d’acord amb els principis de la Constitució i la resta de l’ordenament jurídic.
Els arts. 53 i 54 TREBEP recullen els principis ètics i els principis de conducta, respectivament. Entre els principis ètics destacats:
- Actuar amb lleialtat i bona fe amb l’Administració.
- Guardar secret de les matèries classificades i de les informacions de caràcter reservat.
- Abstenir-se en els assumptes en què tinguin un interès personal.
- No acceptar cap tracte de favor o situació que impliqui privilegi o avantatge injustificat.
Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari
Adquisició (art. 62 TREBEP)
La condició de funcionari de carrera s’adquireix per la concurrència successiva de:
- Superació del procés selectiu.
- Nomenament per l’òrgan o autoritat competent.
- Acatament de la Constitució i, si escau, de l’Estatut d’Autonomia.
- Presa de possessió dins el termini establert.
Pèrdua (art. 63 TREBEP)
La condició de funcionari de carrera es perd per:
- Renúncia a la condició de funcionari.
- Pèrdua de la nacionalitat.
- Jubilació total del funcionari.
- Sanció disciplinària de separació del servei.
- Pena principal o accessòria d’inhabilitació absoluta o especial per a càrrec públic.
Situacions administratives
L’art. 85 TREBEP estableix que els funcionaris de carrera es troben en alguna de les situacions següents:
- Servei actiu: situació ordinària; el funcionari exerceix les funcions del seu lloc de treball.
- Serveis especials: quan el funcionari és nomenat per a càrrecs de rellevància política o institucional (art. 87 TREBEP).
- Servei en altres administracions públiques: quan el funcionari passa a prestar serveis en una altra Administració per transferència o adscripció.
- Excedència: voluntària, per cura de familiars, per violència de gènere, forçosa, etc. (art. 89 TREBEP).
- Suspensió de funcions: provisional (durant la tramitació d’un expedient disciplinari) o ferma (com a sanció).
Dades numèriques i terminis que més es pregunten
- Excés o acumulació de tasques per a nomenament d’interins: màxim 6 mesos en 12 mesos (art. 10.1.d TREBEP).
- Grups de classificació: A1, A2, B, C1, C2 (art. 76 TREBEP).
- L’Auxiliar Administratiu CAIB: Subgrup C2 (títol ESO).
- La Llei 3/2007 és de 27 de març de 2007.
- El TREBEP és el RDL 5/2015, de 30 d’octubre.
Errors típics de l’opositor
- Confondre personal eventual amb funcionari interí: el personal eventual exerceix funcions de confiança o assessorament; l’interí cobreix necessitats temporals de places o substitucions.
- Creure que el personal laboral indefinit no fix és equivalent al personal fix: no ho és; té una situació jurídica diferenciada derivada de la jurisprudència.
- Situar l’Auxiliar Administratiu en el C1 en lloc del C2: el C1 requereix batxillerat o CFGM; el C2 només requereix ESO.
- Confondre la suspensió provisional (mesura cautelar durant l’expedient) amb la suspensió ferma (sanció disciplinària definitiva).
- Atribuir al TREBEP preceptes que corresponen exclusivament a la Llei 3/2007, i viceversa.
Trucs mnemotècnics
- “FLIE” per recordar les classes d’empleats públics: Funcionaris de carrera, Laboral, Interins, Eventuals.
- Per als grups de classificació, recorda la seqüència descendent: A1 → A2 → B → C1 → C2; com més alt el grup, més titulació exigida.
- Per a la pèrdua de la condició de funcionari: “RNJS-P” → Renúncia, Nacionalitat (pèrdua), Jubilació, Sanció de separació, Pena d’inhabilitació.
- La Llei 3/2007 de la CAIB: el 3 recorda que és una norma autonòmica de 3r nivell (estatal → bàsic → autonòmic de desenvolupament).