Test: Residus sanitaris a la Comunitat Valenciana

10 preguntas tipo test de Celador Sanitat

Tema 24 Gestión de residuos sanitarios

Test de este tema

Fuente oficial: DOGV núm. 9117, de 30-06-2021, anexo I · Temario comprobado el 27/09/2026

Ver temario oficial y fuentes

Tema 24: Gestión de residuos sanitarios. Clasificación, gestión, transporte, eliminación y tratamiento de los residuos.

Fuente: DOGV núm. 9117, de 30-06-2021, anexo I.

Cada pregunta cita la norma en que se basa. ¿Has visto un error? Reportar un error · Cómo revisamos

Test de este tema
10 preguntas

Al responder verás la explicación y la norma en que se basa cada pregunta.

Materia de estudio

Resumen de repaso redactado con ayuda de IA a partir de la normativa del tema. Ante cualquier duda, manda el texto publicado en el diario oficial.

El Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià, publicat en el DOGV, regula la gestió dels residus sanitaris a la Comunitat Valenciana. És una norma fonamental per a la categoria de Celador perquè determina les obligacions pràctiques de manipulació, classificació i eliminació dels residus que es generen en els centres sanitaris. Les preguntes de test sobre aquest tema solen centrar-se en la classificació dels residus, els grups, les obligacions dels centres i els procediments d’envasament i etiquetatge.

Marc normatiu

La norma de referència és el Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià, sobre gestió de residus sanitaris. Es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

L’objecte del decret és establir el règim jurídic aplicable a la producció i gestió dels residus sanitaris generats en els centres, serveis i establiments sanitaris de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de protegir la salut humana i el medi ambient.

Àmbit d’aplicació

El decret s’aplica a tots els centres, serveis i establiments sanitaris ubicats en el territori de la Comunitat Valenciana, tant de titularitat pública com privada, on es generin residus sanitaris.

Classificació dels residus sanitaris

Aquesta és la part més preguntada en els exàmens. El Decret 240/1994 estableix una classificació en quatre grups:

Grup I — Residus assimilables a urbans

Residus que no presenten risc d’infecció ni especificitat sanitària. Es gestionen com els residus sòlids urbans normals.

  • Exemples: restes de menjar, paper, cartró, material d’oficina.

Grup II — Residus sanitaris no específics

Residus que, per raó del seu origen sanitari, requereixen una gestió diferenciada dels residus urbans, però que no presenten risc d’infecció.

  • Exemples: material de cures sense contaminació biològica significativa, roba i material d’un sol ús no inclòs en el Grup III.

Grup III — Residus sanitaris específics o de risc

Residus que, per la seua naturalesa o origen, poden representar un risc per a la salut laboral o pública i per al medi ambient si no es gestionen adequadament. Requereixen una gestió especialitzada.

S’inclouen en aquest grup, entre d’altres:

  • Residus infecciosos: materials contaminats per agents biològics capaços de transmetre malalties infeccioses.
  • Residus anatòmics: parts del cos humà i restes d’animals d’experimentació.
  • Sang i hemoderivats en forma líquida.
  • Agulles i material tallant o punxant (objectes tallants i punxants).
  • Vacunes vives i atenuades.
  • Material contaminat procedent d’hemodiàlisi de portadors crònics.
  • Cultius i material contaminat de laboratoris de microbiologia i immunologia.
  • Restes d’animals en centres experimentals i d’investigació.

Grup IV — Residus tipificats en normativa específica

Residus subjectes a regulació especial per la seua perillositat o naturalesa:

  • Residus citostàtics i medicaments caducats o no utilitzats.
  • Residus radioactius.
  • Olis minerals usats.
  • Residus químics perillosos.

Clau de memorització: I → Urbans / II → Sanitaris no específics / III → Específics o de risc / IV → Normativa específica pròpia.

Obligacions dels productors de residus

El decret imposa obligacions als centres productors de residus sanitaris:

  • Classificar els residus en origen, en el moment de la seua generació.
  • Envasar i etiquetar els residus correctament.
  • Emmagatzemar els residus en condicions adequades.
  • Disposar d’un Pla de Gestió Interna de Residus Sanitaris.
  • Lliurar els residus dels Grups III i IV únicament a gestors autoritzats.

Envasament i etiquetatge (art. 5)

Envasament

  • Per als residus dels Grups II i III s’utilitzen bosses o recipients d’un sol ús amb estanquitat total, opacitat a la vista, resistència a la ruptura, asèpsia total en l’exterior, sense elements punxants o tallants en l’exterior, volum no superior a 70 litres i tancament especial hermètic que no es puga obrir accidentalment (art. 5.1.b).
  • Els residus citostàtics van en contenidors d’un sol ús de polietilé o poliestiré, resistents als agents químics i a la perforació, amb tancament hermètic (art. 5.1.c).
  • Els objectes tallants i punxants van en recipients impermeables, estancs, rígids i a prova de tall i perforació (art. 5.1.d).
  • La sang, els hemoderivats i altres residus líquids específics van en recipients rígids, impermeables, hermètics i estancs (art. 5.1.e).
  • El decret no fixa colors per a les bosses o els contenidors.
  • Es prohibix dipositar en una mateixa bossa, recipient o contenidor residus de tipus diferents (art. 5.3).

Etiquetatge

La identificació externa és un rètol amb la llegenda (art. 5.2):

  • Grup II: «Residuos sanitarios no específicos».
  • Grup III: «Residuos de riesgo».
  • Citostàtics: «Material contaminado químicamente. Citostáticos».

Transport i emmagatzematge intern (arts. 6 i 7)

  • Els residus es transporten al magatzem de residus del centre amb una periodicitat màxima de dotze hores (art. 6.1.a).
  • Els contenidors i sistemes de transport intern no es poden utilitzar per a cap altra finalitat i es desinfecten després de cada operació (art. 6.1.b).
  • Els residus es poden emmagatzemar dins del centre un màxim de setanta-dues hores, prolongables a una setmana si el magatzem disposa d’un sistema de refrigeració (art. 7.1).
  • El magatzem ha d’estar ben ventilat i il·luminat, senyalitzat, impermeable fins a dos metres d’altura, tancat i amb accés només per al personal autoritzat (art. 7.2 a 7.4).

Gestió externa

  • La recollida i el tractament dels residus dels Grups III i IV ha de realitzar-se per empreses gestores autoritzades per la conselleria competent en medi ambient.
  • El transport ha de complir la normativa específica sobre transport de mercaderies perilloses.
  • El centre productor ha de conservar la documentació acreditativa del lliurament dels residus al gestor autoritzat.

Competències administratives

  • La Conselleria competent en Sanitat és responsable de la inspecció i control dels centres sanitaris quant a la gestió interna dels residus.
  • La Conselleria competent en Medi Ambient és responsable de l’autorització dels gestors externs i del control de la gestió externa.

Dades numèriques i terminis més preguntats

  • 4 grups de classificació de residus sanitaris (Grups I, II, III i IV).
  • Els residus es poden emmagatzemar en el centre un màxim de 72 hores, o una setmana amb refrigeració (art. 7.1).
  • Transport intern al magatzem: periodicitat màxima de 12 hores (art. 6.1.a).
  • Bosses dels Grups II i III: volum màxim de 70 litres (art. 5.1.b).
  • Els objectes tallants i punxants van en contenidors rígids (no en bosses toves).
  • El decret és del 22 de novembre de 1994 (Decret 240/1994).
  • Els centres han de disposar d’un Pla de Gestió Interna de residus.

Errors típics de l’opositor

  • Confondre el Grup II amb el Grup III: El Grup II no té risc infecciós significatiu; el Grup III sí. La diferència clau és el risc d’infecció o perillositat específica.
  • Creure que les agulles van en bosses toves: Les agulles i material tallant sempre van en contenidors rígids, independentment del grup.
  • Atribuir colors al Decret 240/1994: el decret no fixa colors; identifica els residus amb rètols: «Residuos sanitarios no específicos» (Grup II) i «Residuos de riesgo» (Grup III).
  • Pensar que qualsevol empresa pot recollir residus del Grup III: Només les empreses gestores autoritzades per l’administració competent.
  • Oblidar que el Grup IV inclou els citostàtics: Els residus de quimioteràpia (citostàtics) pertanyen al Grup IV, no al Grup III, perquè estan subjectes a normativa específica pròpia.

Trucs mnemotècnics

  • “Un-Dos-Tres-Quatre”: Grup I = Urbans (els més innocus); Grup II = Sanitaris sense risc; Grup III = els de risc (3 lletres en “risc” → Grup 3); Grup IV = els que tenen la seua pròpia llei (IV lletres romanes = normativa especial).
  • “72 o 7”: 72 hores d’emmagatzematge, o 7 dies si hi ha refrigeració.
  • “Punxa = Rígid”: Tot el que punxa o talla va en contenidor rígid. Sense excepcions.
  • “Cito va al IV”: Els citostàtics van al Grup IV (la “c” de cito i la “c” de “quatre” en la numeració romana IV → recordar que és el grup especial).
  • Decret 240/1994: “240 novembre 94” → novembre té 30 dies, el 22 és quasi al final del mes → 22 de novembre de 1994.

Preguntas de este test

Estas son las 10 preguntas que componen el test de este tema. Las respuestas correctas y la explicación detallada se revelan al completar el test arriba.

  1. El Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià, regula:

    • A) El règim del personal estatutari dels serveis de salut
    • B) Les funcions del celador hospitalari
    • C) El Reglament regulador de la gestió de residus sanitaris
    • D) L'organització del Sistema Sanitari Valencià

    Referencia: Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià , Art. 1

  2. Segons el Decret 240/1994, els residus sanitaris es classifiquen en:

    • A) Cinc grups per nivells de toxicitat
    • B) Dos grups: perillosos i no perillosos
    • C) Tres grups: orgànics, inorgànics i químics
    • D) Quatre grups: Grup I (assimilables a urbans), Grup II (sanitaris no específics), Grup III (sanitaris específics de risc) i Grup IV (residus tipificats en normatives singulars)

    Referencia: Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià , Art. 3

  3. Segons el Decret 240/1994, els residus del Grup I (assimilables a urbans) corresponen a:

    • A) Residus que no presenten cap risc específic per a la salut i poden ser gestionats com a residus urbans
    • B) Residus amb risc d'infecció per contacte amb pacients
    • C) Residus punxants i tallants exclusivament
    • D) Residus citotòxics i químics de laboratori

    Referencia: Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià , Art. 3

  4. Segons el Decret 240/1994, els residus del Grup III (sanitaris específics o de risc) s'han de dipositar en:

    • A) Contenidors de color verd comú sense cap precaució especial
    • B) Contenidors de cartró amb tapa oberta per facilitar la deposició
    • C) Bosses o recipients d'un sol ús, estancs, opacs, resistents a la ruptura i de tancament hermètic, amb el rètol 'Residuos de riesgo'
    • D) Bosses de plàstic transparents sense cap identificació

    Referencia: Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià , Art. 5.1.b i 5.2.b

  5. Segons el Decret 240/1994, els residus punxants i tallants (agulles, bisturís) pertanyen al:

    • A) Grup II, com a residus sanitaris no específics
    • B) Grup III, com a residus sanitaris específics de risc
    • C) Grup I, ja que es poden gestionar com a residus urbans
    • D) Grup IV, com a residus tipificats en normatives singulars

    Referencia: Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià , Art. 3

  6. Segons el Decret 240/1994, els residus del Grup IV inclouen:

    • A) Guants usats i bates desechables dels celadors
    • B) Residus citotòxics, residus químics i residus radioactius, entre altres
    • C) Paper, cartró i plàstics d'embalatge
    • D) Menjar sobrant de les bandeges dels pacients

    Referencia: Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià , Art. 3

  7. En relació amb la gestió de residus sanitaris, la responsabilitat del celador inclou:

    • A) Incinerar els residus del Grup III al final de la jornada
    • B) Classificar els residus segons la seua perillositat biològica
    • C) Transportar els contenidors de residus des dels punts de generació fins als magatzems intermedis o central, seguint els circuits establits
    • D) Autoritzar el lliurament dels residus a les empreses de gestió externa

    Referencia: Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià , Art. 6

  8. Segons el Decret 240/1994, el temps màxim d'emmagatzematge dels residus sanitaris dins del centre que els ha generat, si el magatzem no disposa de sistema de refrigeració, és de:

    • A) Sense límit de temps
    • B) Una setmana (7 dies)
    • C) 72 hores (3 dies)
    • D) 24 hores (1 dia)

    Referencia: Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià , Art. 7.1

  9. Segons el Decret 240/1994, les bosses o recipients dels residus del Grup II (sanitaris no específics) han de portar un rètol amb la llegenda:

    • A) 'Material contaminado químicamente. Citostáticos'
    • B) Cap rètol: s'identifiquen únicament pel color de la bossa
    • C) 'Residuos sanitarios no específicos'
    • D) 'Residuos de riesgo'

    Referencia: Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià , Art. 5.2

  10. En cas de vessament accidental de residus del Grup III, el celador ha de:

    • A) Ignorar el vessament ja que no és la seua responsabilitat
    • B) Arreplegat els residus amb les mans i depositar-los en qualsevol contenidor proper
    • C) Netejar el vessament amb aigua i detergent sense cap precaució addicional
    • D) Comunicar-ho immediatament al personal responsable i seguir el protocol de vessaments establit al centre, utilitzant equips de protecció individual

    Referencia: Decret 240/1994, de 22 de novembre, del Govern Valencià , Art. 7