Materia de estudio
Resumen del tema con citas literales de la normativa oficial. Lee los apuntes y luego pon a prueba lo que has aprendido en el test.
El tema del celador en urgències i quiròfan és un dels més pràctics i específics del temari. Les preguntes d’examen combinen el coneixement normatiu de l’Estatut de Personal no Sanitari (Ordre de 5 de juliol de 1971) amb les funcions concretes que el celador desenvolupa en aquests serveis. Dominar aquest tema implica conèixer tant les obligacions generals del lloc com les particularitats d’aquests dos àmbits assistencials.
Marc normatiu
La norma de referència és l’Ordre de 5 de juliol de 1971, que aprova l’Estatut de Personal no Sanitari al servei de les institucions sanitàries de la Seguretat Social. Aquesta ordre regula les funcions, deures i drets del celador com a categoria professional dins de l’estructura hospitalària.
No existeix una norma específica de la Conselleria de Sanitat Valenciana que regule de manera diferenciada les funcions del celador en urgències i quiròfan. Per tant, totes les afirmacions sobre funcions professionals s’han d’ancorar en l’Ordre de 1971.
Funcions generals del celador (Ordre de 5 de juliol de 1971)
L’article 77 de l’Ordre de 5 de juliol de 1971 estableix les funcions pròpies dels celadors. Aquestes funcions es poden agrupar en blocs temàtics:
Trasllat i mobilització de pacients
- Traslladar malalts en llitera, cadira de rodes o a peu, sempre sota indicació del personal sanitari.
- Ajudar al personal d’infermeria en la mobilització de pacients quan siga necessari.
- Transportar el material i documentació clínica entre les dependències del centre.
Control d’accessos i ordre intern
- Controlar les entrades i eixides del centre o de la seua unitat.
- Impedir que persones alienes al servei accedisquen a zones restringides sense autorització.
- Mantenir l’ordre en sales d’espera i zones comunes.
Tasques de suport i recados
- Realitzar encàrrecs i recados de caràcter intern que li encomane el personal superior.
- Portar avisos, documentació i mostres entre serveis, sempre que no requerisquen manipulació sanitària especialitzada.
Vigilància i custòdia
- Vetlar per la seguretat i custòdia dels malalts, especialment en situacions de risc o agitació.
- Comunicar al personal sanitari qualsevol incidència que observe en el pacient.
Important: El celador no pot realitzar funcions sanitàries (administrar medicació, realitzar cures, prendre constants per iniciativa pròpia). Les seues funcions són de suport, trasllat i vigilància.
El celador en el servei d’urgències
El servei d’urgències és un entorn d’alta pressió assistencial. Les funcions del celador en aquest servei deriven directament de l’article 77 de l’Ordre de 5 de juliol de 1971, aplicades a les particularitats d’aquest àmbit:
Funcions específiques en urgències
- Recepció i trasllat de pacients: Rebre els pacients que arriben al servei i traslladar-los en cadira de rodes o llitera fins al box o zona d’atenció que indique el personal sanitari.
- Control d’accés: Controlar que únicament accedisquen a la zona assistencial les persones autoritzades. Les urgències solen tenir zones restringides al públic general.
- Acompanyament de familiars: Orientar i acompanyar els familiars fins a les zones habilitades per a ells (sales d’espera, informació).
- Trasllat intern: Portar el pacient des d’urgències cap a planta, radiologia, quiròfan o qualsevol altra dependència quan siga necessari, sempre per indicació del personal sanitari.
- Suport en situacions d’agitació: Col·laborar en la contenció de pacients agitats, sempre sota supervisió i indicació del personal sanitari o facultatiu. El celador no pot actuar de manera autònoma en la contenció mecànica.
- Gestió de pertinences: Custodiar o traslladar les pertinences dels pacients quan siga necessari, especialment en casos d’ingressos urgents.
Aspectes de conducta en urgències
- Ha de mantenir la calma i actuar amb diligència, donat el ritme accelerat del servei.
- Ha d’informar immediatament al personal sanitari de qualsevol canvi en l’estat del pacient que observe durant el trasllat.
- No ha de proporcionar informació mèdica o pronòstics als familiars: aquesta funció correspon exclusivament al personal facultatiu.
El celador en quiròfan
El quiròfan és una zona d’accés molt restringit i amb protocols d’higiene i seguretat estrictes. Les funcions del celador en aquest àmbit estan condicionades per les exigències d’asèpsia i el protocol quirúrgic.
Funcions específiques en quiròfan
- Trasllat del pacient: Portar el pacient des de la planta o des de l’àrea de preparació fins al quiròfan, i retornar-lo a la sala de despertar o a la seua unitat una vegada finalitzada la intervenció.
- Preparació de la taula quirúrgica: Col·laborar en la preparació i condicionament del quiròfan per a la intervenció, sempre sota les indicacions del personal d’infermeria quirúrgica. No manipula material estèril.
- Trasllat de material no estèril: Transportar caixes, contenidors de residus, material no estèril i equipament entre el quiròfan i les zones de suport.
- Posicionament del pacient: Ajudar el personal d’infermeria a col·locar el pacient en la taula quirúrgica en la posició que indique el cirurgià o el personal d’infermeria.
- Control d’accés al bloc quirúrgic: Vetlar perquè únicament entre al bloc quirúrgic el personal autoritzat i amb la indumentària adequada (pijama quirúrgic, gorro, mascareta, calçat específic).
- Gestió de residus: Traslladar els contenidors de residus generats durant la intervenció fins a les zones habilitades, seguint els protocols del centre.
Normes d’higiene i conducta en quiròfan
- El celador ha de respectar les normes d’asèpsia del bloc quirúrgic: canvi de roba, ús de gorro i mascareta, i restricció de moviments en zones estèrils.
- No pot tocar el camp estèril ni el material estèril preparat per a la intervenció.
- Ha de mantenir silenci i discreció durant les intervencions.
- En cas de dubte sobre qualsevol acció dins del quiròfan, ha de consultar al personal d’infermeria quirúrgica abans d’actuar.
Dades numèriques i aspectes que més es pregunten
- L’article que recull les funcions del celador és l’article 77 de l’Ordre de 5 de juliol de 1971.
- La norma de referència és de l’any 1971 (Ordre de 5 de juliol).
- El celador no té funcions sanitàries: no administra medicació, no realitza cures, no pren decisions clíniques.
- En quiròfan, el celador no manipula material estèril.
- El celador no informa els familiars sobre l’estat clínic del pacient.
Errors típics de l’opositor
- Confondre funcions del celador amb les de l’auxiliar d’infermeria. L’auxiliar pot realitzar tasques de cures bàsiques sota supervisió. El celador no.
- Creure que el celador pot actuar de manera autònoma en la contenció de pacients. Sempre ha d’actuar sota indicació del personal sanitari.
- Pensar que el celador pot tocar el camp estèril en quiròfan per ajudar en la intervenció. Està terminantment prohibit.
- Atribuir al celador la funció d’informar familiars. Pot orientar i acompanyar, però mai proporcionar informació clínica o pronòstics.
- Confondre l’any de la norma. L’Estatut de Personal no Sanitari és de 1971, no de 1972 ni d’altres anys propers.
Trucs mnemotècnics
- “El celador TRASLLADA, VIGILA i CONTROLA” → Les tres funcions nuclears: trasllat de pacients i material, vigilància i custòdia, control d’accessos.
- “En quiròfan: MIRA però no TOCA” → El celador observa i col·labora en tasques no estèrils, però mai toca el camp estèril ni el material preparat.
- “77 del 71” → L’article 77 de l’Ordre de 1971 és la referència de les funcions del celador. Dos números amb el 7: fàcil de recordar.
- “El celador NO és sanitari” → Pertany al personal no sanitari. No diagnostica, no cura, no informa clínicament.