Test: Mobilització i trasllat de pacients

El tema de la mobilització i trasllat de pacients és fonamental en les oposicions de Celador de la Conselleria de Sanitat Valenciana. El celador és el professional que, en la pràctica diària, executa directament el trasllat de malalts i la manipulació de càrregues, per la qual cosa les preguntes test combinen coneixements pràctics de tècniques de mobilització amb obligacions legals derivades de la normativa de prevenció de riscos laborals i de l’Estatut de Personal no Sanitari.

Marc normatiu

Les dues normes que sustenten aquest tema són:

• Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL): estableix el marc general d’obligacions de l’empresari i dels treballadors en matèria de seguretat i salut laboral. El celador és subjecte protegit per aquesta llei.
• Ordre de 5 de juliol de 1971, per la qual s’aprova l’Estatut de Personal no Sanitari al servei de les institucions sanitàries de la Seguretat Social: defineix les funcions específiques del celador, incloent-hi expressament les tasques de mobilització i trasllat de pacients.

Ambdues normes es publiquen al diari oficial corresponent; en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, les disposicions de desplegament es publiquen al DOGV (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana).

Funcions del celador en la mobilització de pacients

Previsió de l’Estatut de Personal no Sanitari de 1971

L’Ordre de 5 de juliol de 1971 recull, entre les funcions del celador, les següents relacionades amb el trasllat:

• Traslladar malalts en llitera, cadira de rodes o altres mitjans, tant dins del centre com, si escau, a l’exterior, sempre sota indicació del personal sanitari.
• Ajudar al personal d’infermeria en la mobilització dels pacients encamats quan siga necessari.
• Transportar documents, mostres biològiques, medicació i material entre les diferents dependències del centre.
• Col·laborar en el manteniment de l’ordre i la vigilància de les sales d’espera.

Distinció important: el celador executa el trasllat; la decisió clínica sobre com i quan moure el pacient correspon al personal sanitari (metge o infermer/a). El celador no pot prendre decisions sanitàries de forma autònoma.

Principis generals de prevenció aplicables (LPRL)

Obligacions de l’empresari (arts. 14 i 15 LPRL)

L’art. 14 LPRL reconeix als treballadors el dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut. L’empresari té el deure correlatiu de protecció.

L’art. 15 LPRL estableix els principis generals de l’acció preventiva, que el celador ha de conèixer perquè orienten totes les mesures de seguretat en la mobilització:

1. Evitar els riscos.
2. Avaluar els riscos que no es puguen evitar.
3. Combatre els riscos en l’origen.
4. Adaptar el treball a la persona.
5. Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
6. Substituir allò perillós per allò que entranya poc o cap perill.
7. Planificar la prevenció.
8. Adoptar mesures que anteposen la protecció col·lectiva a la individual.
9. Donar les instruccions adequades als treballadors.

Obligacions del treballador (art. 29 LPRL)

L’art. 29 LPRL imposa al treballador —i per tant al celador— les obligacions següents:

• Usar correctament els mitjans i equips de protecció facilitats per l’empresari.
• Utilitzar adequadament les màquines, aparells i eines.
• No posar fora de funcionament els dispositius de seguretat.
• Informar de manera immediata al superior jeràrquic i als treballadors designats per a activitats preventives sobre qualsevol situació que, al seu parer, comporte un risc per a la seguretat i la salut.
• Cooperar amb l’empresari per garantir unes condicions de treball segures.

Incompliment: l’art. 29.3 LPRL precisa que l’incompliment d’aquestes obligacions té la consideració d’incompliment laboral a efectes disciplinaris.

Formació i informació (arts. 18 i 19 LPRL)

• Art. 18 LPRL: l’empresari ha d’informar els treballadors dels riscos per a la seua seguretat i salut, i de les mesures preventives adoptades.
• Art. 19 LPRL: l’empresari ha de garantir que cada treballador rep una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment de la contractació com quan es produïsquen canvis en les funcions o s’introduïsquen noves tecnologies. Aquesta formació ha d’impartir-se, sempre que siga possible, dins de la jornada de treball.

Tècniques de mobilització i trasllat: conceptes pràctics

Normes generals de biomecànica per al celador

Aquestes regles deriven de l’obligació de l’art. 15 LPRL d’adaptar el treball a la persona i evitar riscos musculoesquelètics:

• Mantenir l’esquena recta en tot moment durant l’alçament de càrregues.
• Flexionar els genolls, no la cintura, per agafar pes des del terra.
• Mantenir la càrrega el més prop possible del cos.
• Evitar girs bruscos de tronc mentre es sosté pes.
• Demanar ajuda o usar mitjans mecànics (grues de trasllat, llençols de lliscament) quan la mobilització supere la capacitat segura d’una sola persona.

Mitjans de trasllat habituals

• Llitera o camilla: per a pacients que no poden deambular. S’ha de bloquejar les rodes abans de fer el trasllat des del llit.
• Cadira de rodes: per a pacients amb mobilitat parcial. El celador col·loca la cadira en angle de 45° respecte al llit, bloqueja les rodes i assisteix el pacient en la transferència.
• Llit articulat amb rodes: en trasllats dins de la planta o cap a quiròfan; el celador empeny des del capçal, mai des dels peus, per controlar la direcció i protegir el cap del pacient.

Posicions del pacient durant el trasllat

• Decúbit supí (boca amunt): posició estàndard en camilla.
• Decúbit lateral (de costat): quan hi ha risc de broncoaspiració o per indicació clínica.
• Posició de Fowler (semiincorporat): per a pacients amb dificultat respiratòria, sempre per indicació del personal sanitari.
• Trendelenburg: cap avall, peus amunt; per indicació mèdica en estats de xoc. El celador no decideix aquesta posició de forma autònoma.

Dades numèriques i terminis que més es pregunten

• La LPRL és la Llei 31/1995, de 8 de novembre.
• L’Estatut de Personal no Sanitari és l’Ordre de 5 de juliol de 1971.
• L’art. 14 LPRL → dret a la protecció eficaç / deure de l’empresari.
• L’art. 15 LPRL → principis generals de l’acció preventiva (9 principis).
• L’art. 18 LPRL → informació als treballadors.
• L’art. 19 LPRL → formació dels treballadors (teòrica i pràctica).
• L’art. 29 LPRL → obligacions del treballador; l’apartat 3 qualifica l’incompliment com a incompliment laboral.

Errors típics de l’opositor

• Confondre qui decideix i qui executa: el celador executa el trasllat; el personal sanitari prescriu la forma i el moment. Mai a l’inrevés.
• Atribuir al celador funcions d’infermeria: ajudar a mobilitzar un pacient encamat és funció del celador en col·laboració amb infermeria, no de forma independent.
• Oblidar que l’art. 29 LPRL genera responsabilitat disciplinària: molts opositores pensen que les obligacions de seguretat del treballador no tenen conseqüències; l’art. 29.3 LPRL ho desmenteix expressament.
• Situar malament la norma de 1971: l’Estatut de Personal no Sanitari és una Ordre ministerial (no una llei ni un reial decret).
• Empènyer la camilla pels peus: error pràctic i de seguretat; sempre s’empeny des del capçal.

Trucs mnemotècnics

• “31 de novembre no existeix → 31/1995 sí”: la LPRL és la Llei 31 de l’any 1995, aprovada el 8 de novembre. Recorda: novembre = mes 11, llei 31.
• “15 principis en 9 passos”: l’art. 15 LPRL té 9 principis. Memoritza els tres primers: evitar → avaluar → combatre en l’origen.
• “18 = INformació / 19 = FORmació”: l’ordre numèric coincideix amb l’ordre lògic: primer s’informa (art. 18), després es forma (art. 19).
• “29 = obligacions del TREballador”: el 2 i el 9 junts recorden “TRE” de treballador.
• “Camilla: cap primer, peus darrere”: el celador sempre controla el capçal per protegir el cap del pacient i veure per on va.
• “45 graus = cadira de rodes”: l’angle de col·locació de la cadira respecte al llit és de 45°; el número ajuda a recordar la posició obliqua.