Test: Higiene i asèpsia hospitalària

10 preguntas tipo test de Celador Sanitat

Tema 14 Higiene y aseo del paciente

Test de este tema · también cubre los Temas 15 y 18

Fuente oficial: DOGV núm. 9117, de 30-06-2021, anexo I · Temario comprobado el 27/09/2026

Ver temario oficial y fuentes

Tema 14: Higiene y aseo del paciente. Precauciones de aislamiento. Tipología. Medidas de prevención y control de las infecciones relacionadas con la asistencia sanitaria.

Tema 15: La higiene personal del celador. El lavado de manos. Equipos de protección individual (EPIs). Criterios generales de indicación.

Tema 18: La actuación del celador en los quirófanos. Posicionamiento y prevención de lesiones. Normas de higiene. La esterilización.

Fuente: DOGV núm. 9117, de 30-06-2021, anexo I.

Cada pregunta cita la norma en que se basa. ¿Has visto un error? Reportar un error · Cómo revisamos

Test de este tema
10 preguntas

Al responder verás la explicación y la norma en que se basa cada pregunta.

Materia de estudio

Resumen de repaso redactado con ayuda de IA a partir de la normativa del tema. Ante cualquier duda, manda el texto publicado en el diario oficial.

El tema d’higiene i asèpsia hospitalària és fonamental en les oposicions de Celador de la Conselleria de Sanitat Valenciana. El celador té un paper actiu en el manteniment de les condicions higièniques del centre sanitari i en la prevenció d’infeccions nosocomials. A més, la normativa de prevenció de riscos laborals obliga l’empleat públic sanitari a conéixer i aplicar mesures de protecció pròpies i col·lectives.


Marc normatiu

Les tres normes que sustenten aquest tema són:

  • Llei 10/2014, de 29 de desembre, de Salut de la Comunitat Valenciana (DOGV): estableix els principis rectors del sistema sanitari valencià, inclosa la qualitat assistencial i la seguretat del pacient.
  • Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL): regula les obligacions de l’empresari i del treballador en matèria de seguretat i higiene en el treball.
  • Ordre de 5 de juliol de 1971, Estatut de Personal no Sanitari dels Institucions Sanitàries de la Seguretat Social: defineix en l’article 14.2 les funcions del celador, entre les quals figuren, amb caràcter excepcional, algunes tasques de neteja i d’higiene dels malalts (funcions 3a, 14a i 17a). La Llei 55/2003 la va derogar, però la seua DT 6a.1.b manté vigents les funcions fins que cada servei de salut les regule.

Conceptes clau

Higiene hospitalària

La higiene hospitalària comprén el conjunt de mesures destinades a prevenir la transmissió d’agents infecciosos dins del centre sanitari. Inclou:

  • Neteja i desinfecció de superfícies i materials.
  • Higiene de mans del personal.
  • Gestió correcta de residus sanitaris.
  • Manteniment de les condicions ambientals (ventilació, temperatura, humitat).

Infecció nosocomial o infecció relacionada amb l’assistència sanitària (IRAS)

És la infecció que el pacient adquireix durant la seua estada en un centre sanitari i que no estava present ni en període d’incubació en el moment de l’ingrés. El celador pot contribuir a la seua prevenció respectant els protocols d’higiene i comunicant situacions de risc.

Asèpsia

Conjunt de procediments que impedixen la presència de microorganismes patògens en un espai, instrument o teixit. Es diferencia de l’antisèpsia:

  • Asèpsia: absència de microorganismes. S’aplica sobre objectes inerts i superfícies.
  • Antisèpsia: eliminació o inhibició de microorganismes sobre teixits vius (pell, mucoses). S’utilitzen antisèptics (p. ex., alcohol de 70°, povidona iodada, clorhexidina).

Neteja, desinfecció i esterilització

Tres nivells progressius de reducció de la càrrega microbiana:

  • Neteja: eliminació física de la brutícia i la matèria orgànica mitjançant aigua i detergent. És el pas previ i imprescindible per a qualsevol altra acció.
  • Desinfecció: destrucció de la majoria de microorganismes patògens (no necessàriament espores) sobre superfícies inerts. S’utilitzen desinfectants com la lleixiu diluïda (hipoclorit sòdic), el glutaraldehid o el formaldehid.
  • Esterilització: destrucció de tota forma de vida microbiana, incloses les espores. Mètodes: autoclau (vapor a pressió), òxid d’etilè, calor seca, radiació gamma.

Distinció clau per al test: la neteja no destruïx microorganismes, simplement els elimina mecànicament. La desinfecció no garantix l’eliminació d’espores. Només l’esterilització elimina totes les formes de vida.

Higiene de mans

És la mesura individual més eficaç per a prevenir les infeccions nosocomials. Tècniques:

  • Rentat higiènic: aigua i sabó, mínim 40-60 segons.
  • Fricció antisèptica: solució hidroalcohòlica, mínim 20-30 segons. Indicada quan les mans no estan visiblement brutes.
  • Rentat quirúrgic: aigua, sabó antisèptic i raspall, durada superior (3-5 minuts), fins als colzes.

El celador ha de rentar-se les mans abans i després de qualsevol contacte amb el pacient o amb material potencialment contaminat.

Equips de Protecció Individual (EPI)

La Llei 31/1995, art. 17, obliga l’empresari a proporcionar als treballadors els equips de protecció individual adequats i a vetlar pel seu ús efectiu. Els EPI bàsics en l’entorn hospitalari per al celador són:

  • Guants (protecció enfront de contacte amb fluids biològics).
  • Mascareta (protecció respiratòria).
  • Bata o davantal impermeable (protecció de la roba i la pell).
  • Ulleres de protecció (risc de salpicades).

L’art. 29 de la LPRL establix les obligacions del treballador: usar correctament els EPI, informar de qualsevol situació de risc i cooperar amb l’empresari en matèria preventiva.

Residus sanitaris

Els residus generats en centres sanitaris es classifiquen en grups:

  • Grup I: residus urbans o assimilables (restes de menjar, paper). Gestió ordinària.
  • Grup II: residus sanitaris no específics (material d’un sol ús no contaminat, benes sense sang). Gestió com a residu sòlid urbà especial.
  • Grup III: residus sanitaris específics o de risc (material contaminat amb sang o fluids, cultius microbiològics, residus anatòmics). Requerixen contenidors específics i gestió per empresa autoritzada.
  • Grup IV: residus tipificats en normativa específica (citostàtics, medicaments caducats, residus radioactius).

El celador no manipula residus del Grup III sense la protecció adequada i sense seguir el protocol establit. La seua funció és el trasllat dels contenidors tancats i etiquetats fins al punt de recollida intern, mai l’obertura ni el rebuig manual.

Funcions del celador en higiene: Estatut de 1971

L’Ordre de 5 de juliol de 1971 (Estatut de Personal no Sanitari) atribuïx al celador, entre d’altres:

  • Fer excepcionalment tasques de neteja quan no siga idoni que les faça el personal femení per la situació, la dificultat de maneig o el pes dels objectes (art. 14.2, funció 3a).
  • Excepcionalment, llavar i assear els malalts masculins enllitats que no puguen fer-ho per si mateixos, i banyar-los, seguint les indicacions de les supervisores (funcions 14a i 17a).
  • Ajudar en la col·locació i retirada de les cunyes quan el malalt no puga ser mogut només per la infermera o ajudant de planta (funció 18a).
  • Donar compte als superiors dels desperfectes o anomalies que troben en la neteja i conservació de l’edifici i el material (funció 9a).

L’Ordre no regula l’asèpsia, la desinfecció ni l’esterilització.

El celador no realitza tasques pròpies d’auxiliar d’infermeria ni d’infermeria. La seua intervenció en higiene es limita a les tasques de suport, trasllat i manteniment de l’entorn.


Dades numèriques i terminis que més es pregunten

  • Art. 14 LPRL: dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball.
  • Art. 17 LPRL: obligació de l’empresari de proporcionar EPI adequats.
  • Art. 29 LPRL: obligacions del treballador (ús correcte dels EPI, comunicació de riscos).
  • Llei 10/2014: aprovada el 29 de desembre de 2014, publicada en el DOGV. Regula el sistema sanitari de la Comunitat Valenciana i inclou entre els seus principis la qualitat i seguretat assistencial.
  • Ordre de 5 de juliol de 1971: norma reguladora de les funcions del personal no sanitari, inclòs el celador.
  • Temperatura de l’autoclau: 121 °C durant 15-20 minuts (cicle estàndard) o 134 °C durant 3-4 minuts (cicle ràpid). Mètode d’esterilització per vapor saturat a pressió.

Errors típics de l’opositor

  • Confondre desinfecció amb esterilització: la desinfecció no elimina espores; l’esterilització sí.
  • Confondre antisèptic amb desinfectant: l’antisèptic s’usa sobre teixits vius; el desinfectant, sobre superfícies inerts. Usar un desinfectant sobre pell pot causar lesions.
  • Atribuir al celador funcions d’infermeria: el celador no pot realitzar cures, administrar medicació ni prendre decisions clíniques. La seua funció és de suport i trasllat.
  • Oblidar que la neteja és el pas previ: sense neteja prèvia, la desinfecció i l’esterilització perden eficàcia perquè la matèria orgànica protegix els microorganismes.
  • Confondre IRAS amb infecció comunitària: la infecció nosocomial s’adquirix en el centre sanitari i no estava present en l’ingrés.

Trucs mnemotècnics

  • N-D-E (Neteja → Desinfecció → Esterilització): ordre creixent d’eficàcia. “No Destruïxes Espores” fins que no esterilitzes.
  • Antisèptic = sobre pell Animada; Desinfectant = sobre superfície Dura: la lletra inicial ajuda a no confondre’ls.
  • Art. 29 LPRL = obligacions del TREballador (29 → TRE, com “treball”).
  • Grups de residus I-II-III-IV: “Com més alt el grup, més perill i més control”. El Grup III és el de risc biològic que el celador trasllada sense obrir.
  • EPI = “Guants Mascareta Bata Ulleres”: recorda’ls com “GMBU” (Guants, Mascareta, Bata, Ulleres).

Preguntas de este test

Estas son las 10 preguntas que componen el test de este tema. Las respuestas correctas y la explicación detallada se revelan al completar el test arriba.

  1. L'asèpsia hospitalària es definix com:

    • A) El conjunt de procediments destinats a impedir l'arribada de microorganismes patògens a un medi que no els conté
    • B) L'aplicació de productes químics per a eliminar olors desagradables
    • C) La destrucció total de qualsevol forma de vida microbiana, incloent-hi espores
    • D) La destrucció de tots els microorganismes patògens presents en un objecte o superfície

    Referencia: Resolució de 22 de juny de 2021 (convocatòria de concurs-oposició de zelador/a de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública), annex I , Temari específic, tema 4 (precaucions d'aïllament i prevenció i control de les infeccions relacionades amb l'assistència sanitària); contingut tècnic sense norma reguladora específica

  2. L'antisèpsia es diferencia de l'asèpsia en què:

    • A) L'antisèpsia s'aplica sobre teixits vius per destruir o inhibir microorganismes
    • B) L'antisèpsia s'aplica exclusivament sobre objectes inerts
    • C) L'antisèpsia no utilitza cap producte químic
    • D) L'antisèpsia i l'asèpsia són termes sinònims

    Referencia: Resolució de 22 de juny de 2021 (convocatòria de concurs-oposició de zelador/a de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública), annex I , Temari específic, tema 4 (precaucions d'aïllament i prevenció i control de les infeccions relacionades amb l'assistència sanitària); contingut tècnic sense norma reguladora específica

  3. L'esterilització es definix com:

    • A) La destrucció de tots els microorganismes, incloses les espores, d'un objecte o material
    • B) La neteja amb aigua i detergent d'instruments quirúrgics
    • C) L'aplicació d'alcohol sobre la pell del pacient
    • D) L'eliminació parcial de bacteris d'una superfície

    Referencia: Resolució de 22 de juny de 2021 (convocatòria de concurs-oposició de zelador/a de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública), annex I , Temari específic, tema 8 (actuació del zelador als quiròfans, l'esterilització); contingut tècnic sense norma reguladora específica

  4. El rentat de mans del celador abans i després del contacte amb el pacient és una mesura de:

    • A) Cortesia professional sense rellevància clínica
    • B) Prevenció d'infeccions nosocomials, i és obligatòria per a tot el personal
    • C) Higiene personal voluntària del celador
    • D) Desinfecció de superfícies hospitalàries

    Referencia: Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals , Art. 14

  5. Les infeccions nosocomials són aquelles que:

    • A) Estan causades exclusivament per virus gripals
    • B) Només afecten el personal sanitari de l'hospital
    • C) El pacient ja presentava en el moment del seu ingrés hospitalari
    • D) S'adquirixen durant l'estada hospitalària i no estaven presents ni en incubació en el moment de l'ingrés

    Referencia: Resolució de 22 de juny de 2021 (convocatòria de concurs-oposició de zelador/a de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública), annex I , Temari específic, tema 4 (prevenció i control de les infeccions relacionades amb l'assistència sanitària); contingut tècnic sense norma reguladora específica

  6. Els cinc moments per a la higiene de mans, segons l'OMS, inclouen:

    • A) Únicament a l'inici i al final de la jornada laboral
    • B) Abans i després del contacte amb el pacient, després del contacte amb l'entorn del pacient, després d'exposició a fluids corporals i abans d'un procediment asèptic
    • C) Sols quan les mans estan visiblement brutes
    • D) Exclusivament abans de menjar i després d'anar al lavabo

    Referencia: Resolució de 22 de juny de 2021 (convocatòria de concurs-oposició de zelador/a de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública), annex I , Temari específic, tema 5 (la llavada de mans); contingut tècnic sense norma reguladora específica

  7. En relació amb l'ús de guants pel celador, és correcte afirmar que:

    • A) Cal rentar-se les mans abans de col·locar-se els guants i després de retirar-los
    • B) Es poden reutilitzar els guants d'un sol ús entre pacients
    • C) L'ús de guants substituïx el rentat de mans
    • D) El celador no necessita mai portar guants

    Referencia: Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals , Art. 17

  8. El mètode d'esterilització més utilitzat en l'àmbit hospitalari per a material resistente a la calor és:

    • A) La immersió en alcohol de 70 graus durant 30 minuts
    • B) L'autoclau (vapor d'aigua a pressió)
    • C) L'exposició a la llum solar directa durant diverses hores
    • D) El rentat amb aigua i sabó neutre

    Referencia: Resolució de 22 de juny de 2021 (convocatòria de concurs-oposició de zelador/a de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública), annex I , Temari específic, tema 8 (actuació del zelador als quiròfans, l'esterilització); contingut tècnic sense norma reguladora específica

  9. L'aïllament de contacte d'un pacient requerix que el celador:

    • A) Utilitze bata i guants per a accedir a l'habitació, a més del rentat de mans
    • B) Accedisca a l'habitació del pacient sense cap mesura especial
    • C) Porte exclusivament mascareta FFP2
    • D) No accedisca mai a l'habitació del pacient aïllat

    Referencia: Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals , Art. 17

  10. La desinfecció es diferencia de l'esterilització en què:

    • A) La desinfecció s'aplica exclusivament sobre la pell del pacient
    • B) La desinfecció i l'esterilització són exactament el mateix procediment
    • C) La desinfecció és més eficaç que l'esterilització
    • D) La desinfecció elimina microorganismes patògens però no necessàriament les espores

    Referencia: Resolució de 22 de juny de 2021 (convocatòria de concurs-oposició de zelador/a de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública), annex I , Temari específic, tema 8 (actuació del zelador als quiròfans, l'esterilització); contingut tècnic sense norma reguladora específica