Test: Funcions del celador hospitalari

9 preguntas tipo test de Celador Sanitat

Tema 11 El personal subalterno

Test de este tema

Fuente oficial: DOGV núm. 9117, de 30-06-2021, anexo I · Temario comprobado el 27/09/2026

Ver temario oficial y fuentes

Tema 11: El personal subalterno: funciones del celador y del jefe de personal subalterno. Funciones de asistencia al personal estatutario sanitario.

Fuente: DOGV núm. 9117, de 30-06-2021, anexo I.

Cada pregunta cita la norma en que se basa. ¿Has visto un error? Reportar un error · Cómo revisamos

Test de este tema
9 preguntas

Al responder verás la explicación y la norma en que se basa cada pregunta.

Materia de estudio

Resumen de repaso redactado con ayuda de IA a partir de la normativa del tema. Ante cualquier duda, manda el texto publicado en el diario oficial.

El tema de les funcions del celador hospitalari és un dels pilars fonamentals de la oposició de Celador de la Conselleria de Sanitat Valenciana. La normativa de referència és l’Ordre de 5 de juliol de 1971, que aprova l’Estatut de Personal no Sanitari dels centres hospitalaris de la Seguretat Social. Conèixer amb precisió les funcions assignades a aquesta categoria és imprescindible, ja que les preguntes test sobre aquest tema apareixen de manera recurrent en tots els processos selectius.


Marc normatiu

La norma que regula les funcions del celador és l’Ordre de 5 de juliol de 1971, per la qual s’aprova l’Estatut de Personal no Sanitari al servei de les institucions sanitàries de la Seguretat Social.

Les funcions es recullen en l’article 14, que les ordena per categories: l’apartat 1 regula els caps de personal subaltern (missions 1a a 10a) i l’apartat 2 els celadors (funcions 1a a 23a); els apartats 3 a 7 corresponen a fogoners, planxadores, bugaderes, pinches i netejadores.

Vigència: la Llei 55/2003, de l’Estatut Marc, va derogar l’Ordre de 1971 (disposició derogatòria única 1.g), però la seua disposició transitòria sisena 1.b manté vigents les disposicions sobre categories i funcions fins que cada servei de salut les regule.


Estructura del tema: qui és el celador

El celador és personal no sanitari dels centres. Les seues funcions no són sanitàries, però resulten essencials per al funcionament diari del centre. L’article 14.2 de l’Ordre les enumera en 23 ordinals, que es poden agrupar en els blocs següents:

  • Funcions de tramitació i trasllat de comunicacions, documents, objectes, aparells i mobiliari
  • Funcions de vigilància, accés i ordre
  • Funcions de trasllat i ajuda en la mobilització de malalts
  • Funcions excepcionals d’higiene dels malalts
  • Funcions en quiròfans, mortuori, autòpsies i animalari
  • Deure de reserva i funcions similars encomanades

Conceptes clau (art. 14.2 de l’Ordre de 1971)

Tramitació i trasllat

  • 1a: tramitar o conduir sense tardança les comunicacions verbals, documents, correspondència o objectes que els confien els seus superiors, i traslladar d’uns serveis a uns altres els aparells o el mobiliari que es requerisca.
  • 2a: fer els serveis de guàrdia que corresponguen dins dels torns establits.
  • 3a: fer excepcionalment les tasques de neteja que se’ls encomanen quan no siga idoni que les faça el personal femení (per la situació, la dificultat de maneig o el pes dels objectes o locals).
  • 5a: servir d’ascensoristes quan se’ls assigne especialment aquesta comesa o ho requerisquen les necessitats del servei.

Vigilància, accés i ordre

  • 4a: cuidar, igual que la resta del personal, que els malalts no facen un ús indegut dels estris i la roba de la institució i instruir-los en l’ús de persianes, cortines i útils de servei.
  • 6a: vigilar les entrades de la institució i no permetre l’accés a les dependències més que a les persones autoritzades.
  • 7a: tindre al seu càrrec la vigilància nocturna, tant de l’interior com de l’exterior de l’edifici.
  • 8a: vetlar contínuament pel major ordre i silenci possible en totes les dependències.
  • 9a: donar compte als superiors immediats dels desperfectes o anomalies que troben en la neteja i conservació de l’edifici i el material.
  • 10a: vigilar l’accés i l’estada de familiars i visitants en les habitacions dels malalts i no permetre l’entrada més que a les persones autoritzades.
  • 11a: vigilar el comportament dels malalts i dels visitants (que no fumen en les habitacions, no porten aliments, no s’asseguen en els llits) i que els visitants no deambulen pels passadissos més del necessari.

Trasllat i mobilització de malalts

  • 12a: tindre al seu càrrec el trasllat dels malalts, tant dins de la institució com en el servei d’ambulàncies.
  • 13a: ajudar les infermeres i ajudants de planta en el moviment i trasllat dels malalts enllitats que requerisquen un tracte especial, per a fer-los el llit.
  • 18a: quan el malalt no puga ser mogut només per la infermera o ajudant de planta, ajudar en la col·locació i retirada de les cunyes.

Higiene excepcional dels malalts

  • 14a: excepcionalment, llavar i assear els malalts masculins enllitats o que no puguen fer-ho per si mateixos, segons les indicacions de les supervisores de planta.
  • 15a: en absència del perruquer o per urgència, rasurar els malalts masculins que hagen de ser intervinguts quirúrgicament.
  • 17a: banyar els malalts masculins quan no puguen fer-ho per si mateixos, d’acord amb les instruccions de les supervisores.

Quiròfans, mortuori, autòpsies i animalari

  • 16a: en els quiròfans, auxiliar en les tasques pròpies del celador destinat en aquests serveis i en les que ordenen els metges, supervisores o infermeres.
  • 19a: ajudar les infermeres o persones encarregades a amortallar els malalts morts; el trasllat dels cadàvers al mortuori va a càrrec seu.
  • 20a: ajudar en la pràctica d’autòpsies en les tasques auxiliars que no requerisquen fer ús d’instrumental sobre el cadàver, i netejar la taula d’autòpsies i la sala.
  • 21a: tindre al seu càrrec els animals dels quiròfans experimentals i laboratoris (alimentar-los, netejar les gàbies i assear-los) seguint les indicacions de metges, supervisores o infermeres.

Deure de reserva i clàusula general

  • 22a: abstindre’s de fer comentaris amb familiars i visitants sobre diagnòstics, exploracions i tractaments, i molt menys informar sobre pronòstics; han d’orientar sempre les consultes cap al metge encarregat de l’assistència.
  • 23a: fer totes les funcions similars a les anteriors que els encomanen els seus superiors i que no hagen quedat específicament ressenyades.

El cap de personal subaltern (art. 14.1)

Exercix, per delegació de l’administrador, la prefectura del personal de celadors i ordena i dirigix el compliment de la seua comesa (missió 1a); a més, instruïx el personal, en controla l’horari, vigila la neteja, controla paquets i bultos de persones alienes i informa els familiars dels morts sobre els tràmits de l’enterrament, entre altres missions.

Distinció important: el celador trasllada i ajuda a mobilitzar malalts, però no realitza cap actuació sanitària sobre ells.


Dades numèriques i terminis més preguntats

Tot i que l’Ordre de 5 de juliol de 1971 no estableix terminis específics associats a les funcions del celador, sí que cal retindre les dades següents:

  • Any d’aprovació de la norma: 1971
  • Data de l’ordre: 5 de juliol de 1971
  • Naturalesa jurídica de la norma: Ordre ministerial (no és un reial decret ni una llei)
  • Àmbit d’aplicació: Personal no sanitari de les institucions sanitàries de la Seguretat Social

Errors típics de l’opositor

  • Confondre les funcions del celador amb les de l’auxiliar d’infermeria. El celador no realitza cures, no administra medicaments i no pren constants vitals. Qualsevol actuació d’aquest tipus correspon a l’auxiliar d’infermeria o al personal d’infermeria.

  • Creure que el celador pot mobilitzar malalts de manera autònoma en qualsevol circumstància. La mobilització de malalts s’ha de fer sempre seguint les indicacions del personal sanitari responsable.

  • Pensar que el celador pot informar sobre l’estat dels malalts. La funció 22a li obliga a abstindre’s de comentar diagnòstics, exploracions, tractaments i pronòstics i a orientar les consultes cap al metge.

  • Atribuir al celador funcions de neteja ordinària. La neteja correspon al personal de neteja; el celador només fa tasques de neteja excepcionalment (funció 3a) i neteja la taula i la sala d’autòpsies (funció 20a).

  • Confondre la data de la norma. L’ordre és de 5 de juliol de 1971, no de 1972 ni d’una altra data. Aquesta dada apareix en preguntes de context normatiu.


Trucs mnemotècnics

Per a recordar els blocs de funcions del celador, pots utilitzar l’acrònim VTCSA:

  • V → Vigilància i ordre intern
  • T → Trasllat de malalts i cadàvers
  • C → Comunicacions, documents, objectes i mobiliari (funció 1a)
  • S → Suport al personal sanitari
  • A → Accés i vigilància (funcions 6a, 7a, 10a i 11a)

Per a recordar que el celador no fa funcions sanitàries, recorda la regla: “El celador mou, no cura.” Mou malalts, mou materials, mou documents; però no cura, no administra, no diagnostica.

Per a fixar l’any de la norma: 1971 → pensa en “l’Estatut del setanta-u”, la norma que defineix qui fa cada cosa en l’hospital.

Preguntas de este test

Estas son las 9 preguntas que componen el test de este tema. Las respuestas correctas y la explicación detallada se revelan al completar el test arriba.

  1. Les funcions del celador en les institucions sanitàries de la Seguretat Social estan regulades en:

    • A) L'Ordre de 5 de juliol de 1971, per la qual s'aprova l'Estatut de Personal no Sanitari al Servei de les Institucions Sanitàries
    • B) La Llei 10/2014 de Salut de la Comunitat Valenciana
    • C) El Reial Decret 521/1987, de Reglament d'Estructura i Funcionament dels Hospitals
    • D) La Llei 55/2003, de l'Estatut Marc

    Referencia: Ordre de 5 de juliol de 1971, Estatut de Personal no Sanitari , Art. 14.2 (vigent per la DT 6a.1.b de la Llei 55/2003)

  2. Segons l'article 14.2 (funció 1a) de l'Ordre de 5 de juliol de 1971, els celadors tramitaran o conduiran sense tardança:

    • A) Només els expedients clínics entre serveis
    • B) Les comunicacions verbals, documents, correspondència o objectes que els confien els seus superiors
    • C) Únicament les receptes mèdiques
    • D) Exclusivament les mostres biològiques al laboratori

    Referencia: Ordre de 5 de juliol de 1971, Estatut de Personal no Sanitari , Art. 14.2, funció 1a

  3. Segons l'article 14.2 (funció 8a) de l'Ordre de 5 de juliol de 1971, en relació amb l'ordre a la institució, el celador ha de:

    • A) Substituir al personal de seguretat en horari nocturn
    • B) Actuar com a policia de seguretat armada dins de l'hospital
    • C) Vetlar contínuament per aconseguir el major ordre i silenci possible en totes les dependències de la institució
    • D) Gestionar la contractació de vigilants de seguretat externs

    Referencia: Ordre de 5 de juliol de 1971, Estatut de Personal no Sanitari , Art. 14.2, funció 8a

  4. Segons l'article 14.2 (funció 12a) de l'Ordre de 5 de juliol de 1971, respecte al transport de malalts, el celador ha de:

    • A) Conduir l'ambulància per al trasllat interhospitalari
    • B) Diagnosticar l'estat del malalt abans del trasllat
    • C) Tindre al seu càrrec el trasllat dels malalts, tant dins de la institució com en el servei d'ambulàncies
    • D) Autoritzar l'alta del pacient per al seu trasllat

    Referencia: Ordre de 5 de juliol de 1971, Estatut de Personal no Sanitari , Art. 14.2, funció 12a

  5. Segons l'article 14.2 (funció 4a) de l'Ordre de 5 de juliol de 1971, respecte dels estris i la roba de la institució, el celador ha de:

    • A) Decidir sobre les visites familiars que pot rebre cada pacient
    • B) Cuidar que els malalts no facen un ús indegut dels estris i la roba de la institució, evitant-ne el deteriorament
    • C) Prendre les constants vitals dels pacients de les habitacions
    • D) Netejar les habitacions i fer els llits dels pacients

    Referencia: Ordre de 5 de juliol de 1971, Estatut de Personal no Sanitari , Art. 14.2, funció 4a

  6. Segons l'Ordre de 5 de juliol de 1971, en relació amb les funcions del celador en el mortuori:

    • A) El celador autoritza l'entrega del cos als familiars
    • B) El celador realitza la tanatopraxis i preparació del cos
    • C) El celador ajuda a amortallar els malalts morts i té al seu càrrec el trasllat dels cadàvers al mortuori
    • D) El celador és el responsable de certificar la defunció

    Referencia: Ordre de 5 de juliol de 1971, Estatut de Personal no Sanitari , Art. 14.2, funcions 19a i 20a

  7. Segons l'article 14.1 de l'Ordre de 5 de juliol de 1971, la prefectura del personal de celadors l'exercix, per delegació de l'administrador:

    • A) Qualsevol metge o infermera del centre
    • B) El gerent de l'hospital directament
    • C) El jefe de personal subaltern
    • D) El director mèdic exclusivament

    Referencia: Ordre de 5 de juliol de 1971, Estatut de Personal no Sanitari , Art. 14.1, missió 1a

  8. Segons l'article 14.2 (funció 13a) de l'Ordre de 5 de juliol de 1971, respecte dels malalts enllitats que requerisquen un tracte especial, el celador ha de:

    • A) Redactar un informe previ abans d'executar cada instrucció
    • B) Substituir l'infermer o infermera en les tasques assistencials
    • C) Rebutjar qualsevol tasca que implique contacte amb el pacient
    • D) Ajudar les infermeres i ajudants de planta en el moviment i trasllat dels malalts enllitats per a fer-los el llit

    Referencia: Ordre de 5 de juliol de 1971, Estatut de Personal no Sanitari , Art. 14.2, funció 13a

  9. Segons l'Ordre de 5 de juliol de 1971, en les portes d'accés a la institució, el celador ha de:

    • A) Autoritzar les altes mèdiques dels pacients
    • B) Cobrar les taxes d'accés als visitants
    • C) Registrar les pertinences personals dels visitants
    • D) Vigilar les entrades de la institució i no permetre l'accés a les seues dependències més que a les persones autoritzades

    Referencia: Ordre de 5 de juliol de 1971, Estatut de Personal no Sanitari , Art. 14.2, funció 6a