Materia de estudio
Resumen del tema con citas literales de la normativa oficial. Lee los apuntes y luego pon a prueba lo que has aprendido en el test.
El Tema 14 és un dels més presents en els exàmens del Celador ICS perquè combina fonaments ètics amb drets del pacient que el celador ha de respectar en la seva pràctica diària. Dominar els quatre principis de bioètica i els preceptes clau de la Llei 41/2002 és imprescindible per superar les preguntes tipus test d’aquest bloc.
Marc normatiu
- Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat (LGS): estableix els drets dels usuaris del sistema sanitari i els principis rectors de l’atenció sanitària a Espanya.
- Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica (LAP): és la norma central d’aquest tema. Desenvolupa i amplia els drets reconeguts a la LGS, especialment el consentiment informat i les instruccions prèvies.
- Principis de Bioètica Mèdica (Beauchamp i Childress, 1979): marc teòric de referència, publicat a l’obra Principles of Biomedical Ethics. No és una norma jurídica, però és la base conceptual de tota la regulació.
Nota d’examen: La Llei 41/2002 deroga parcialment la LGS en matèria de drets dels pacients, concretament els articles 10, 11 i 61 de la LGS (disposició derogatòria única de la LAP).
Els quatre principis de bioètica (Beauchamp i Childress)
1. Principi d’autonomia
Respecte a la capacitat de la persona per prendre decisions sobre la pròpia salut. Fonament del consentiment informat. El pacient té dret a acceptar o rebutjar qualsevol tractament.
2. Principi de beneficència
Obligació del professional d’actuar en benefici del pacient. Buscar el millor resultat possible per a la seva salut.
3. Principi de no maleficència
Obligació de no causar dany. És considerat el principi primari en la tradició hipocràtica (primum non nocere). Alguns autors el situen per sobre de la beneficència.
4. Principi de justícia
Distribució equitativa dels recursos sanitaris i tracte igualitari als pacients. Implica no discriminar per raó de sexe, edat, raça, creença o condició social.
Distinció clau: Beneficència = fer el bé al pacient concret. Justícia = fer el bé a la societat / distribució equitativa. Confondre’ls és un error freqüent en el test.
Drets dels pacients a la Llei 41/2002
Dret a la informació assistencial (art. 4 LAP)
- Els pacients tenen dret a conèixer tota la informació disponible sobre la seva salut.
- La informació ha de ser verídica, comunicada de manera comprensible i adequada a les necessitats del pacient.
- El titular del dret és el pacient. Pot estendre’s als familiars o persones vinculades si el pacient ho permet.
- El pacient té dret a no ser informat (art. 4.1 LAP): pot renunciar a rebre informació. Aquesta renúncia ha de constar documentada.
Dret a la intimitat (art. 7 LAP)
Tota persona té dret que es respecti el caràcter confidencial de les dades referents a la seva salut. Ningú pot accedir-hi sense autorització prèvia.
Rellevant per al celador: el celador que accedeix a informació clínica en el desenvolupament de les seves funcions està obligat a guardar-ne la confidencialitat.
El consentiment informat (arts. 8-10 LAP)
Definició i forma (art. 8 LAP)
- Tota actuació en l’àmbit de la salut requereix el consentiment lliure i voluntari del pacient.
- La regla general és que el consentiment sigui verbal.
- El consentiment ha de ser escrit en els casos següents (art. 8.2 LAP):
- Intervencions quirúrgiques
- Procediments diagnòstics i terapèutics invasors
- Procediments que suposen riscos o inconvenients de notòria i previsible repercussió negativa sobre la salut del pacient
Informació prèvia al consentiment (art. 10 LAP)
El metge ha d’informar el pacient, com a mínim, de:
- Les conseqüències rellevants o segures de la intervenció
- Els riscos relacionats amb les circumstàncies personals o professionals del pacient
- Els riscos probables en condicions normals
- Les contraindicacions
Revocació del consentiment (art. 8.5 LAP)
El pacient pot revocar lliurement el seu consentiment en qualsevol moment. La revocació ha de constar per escrit.
Límits del consentiment informat (art. 9 LAP)
Situacions en què no cal consentiment previ
- Risc per a la salut pública (art. 9.2.a LAP): quan existeixi risc per a la salut col·lectiva, les autoritats sanitàries poden actuar sense consentiment, d’acord amb la legislació especial.
- Risc immediat greu per a la integritat física o psíquica del pacient (art. 9.2.b LAP): quan el pacient no pugui prendre decisions i no hi hagi familiars o representants localitzables.
Consentiment per representació (art. 9.3 LAP)
S’atorga per representació quan:
- El pacient no sigui capaç de prendre decisions per criteri del metge responsable.
- El pacient estigui incapacitat legalment.
- El pacient sigui menor d’edat i no sigui capaç intel·lectualment ni emocionalment de comprendre l’abast de la intervenció.
Menors d’edat: regla dels 16 anys (art. 9.4 LAP)
- 16 i 17 anys: el menor decideix per si mateix. No cal el consentiment dels pares o tutors, llevat d’actuació de greu risc, en què els pares seran informats i la seva opinió serà tinguda en compte.
- Menors de 16 anys: decideixen els representants legals, però s’escolta l’opinió del menor si té prou maduresa.
- Menors emancipats: es tracten com a majors d’edat.
Dada d’examen molt preguntada: L’edat clau és 16 anys. Per sota, consentiment per representació. A partir de 16, el menor decideix.
Instruccions prèvies / voluntats anticipades (art. 11 LAP)
- Document pel qual una persona major d’edat, capaç i lliure, manifesta anticipadament la seva voluntat sobre les actuacions mèdiques que vol o no vol rebre si en el futur no pot expressar-se per si mateixa.
- Pot designar un representant perquè actuï com a interlocutor amb el metge.
- Les instruccions prèvies no seran aplicades si són contràries a l’ordenament jurídic o a la lex artis.
- Cada comunitat autònoma ha de crear un registre d’instruccions prèvies. A Catalunya, aquest registre depèn del Departament de Salut.
- Existeix un Registre nacional coordinat pel Ministeri de Sanitat (art. 11.5 LAP).
La història clínica (arts. 14-19 LAP)
- La història clínica és el conjunt de documents que contenen les dades, valoracions i informacions de qualsevol índole sobre la situació i l’evolució clínica d’un pacient (art. 14.1 LAP).
- Conservació mínima: els centres sanitaris han de conservar la documentació clínica durant un mínim de 5 anys des de la data d’alta de cada procés assistencial (art. 17.1 LAP).
- El pacient té dret d’accés a la seva història clínica (art. 18 LAP).
- Els professionals que accedeixen a la història clínica estan obligats a guardar la confidencialitat.
Dades numèriques i terminis que més es pregunten
- 16 anys: edat a partir de la qual el menor decideix per si mateix el consentiment (art. 9.4 LAP).
- 5 anys: termini mínim de conservació de la història clínica (art. 17.1 LAP).
- 1979: any de publicació dels principis de Beauchamp i Childress.
- Llei 41/2002: aprovada el 14 de novembre de 2002.
- Llei 14/1986: aprovada el 25 d’abril de 1986.
- Arts. 10, 11 i 61 LGS: derogats per la LAP.
Errors típics de l’opositor
- Confondre beneficència (actuar en bé del pacient individual) amb justícia (equitat en la distribució de recursos).
- Creure que el consentiment informat sempre ha de ser escrit: la regla general és verbal; l’escrit és l’excepció per a procediments invasors o quirúrgics.
- Situar l’edat del consentiment autònom als 18 anys: la LAP la fixa als 16 anys.
- Confondre instruccions prèvies (document anticipat) amb el consentiment informat (acte present i actual).
- Oblidar que el pacient pot renunciar al dret a ser informat (art. 4.1 LAP): el dret a la informació no és una obligació.
Trucs mnemotècnics
- “BANJA” per als quatre principis: Beneficència, Autonomia, No maleficència, Justícia. (L’ordre no és oficial, però ajuda a recordar-los tots quatre.)
- “16 = Sí sol”: a partir de 16 anys, el menor decideix sol.
- “5 anys a l’arxiu”: la història clínica es guarda com a mínim 5 anys.
- Regla de la forma del consentiment: “Si tallen o punxen, escrit; si parlen, verbal.”
- Per recordar que la LAP deroga els arts. 10, 11 i 61 de la LGS: “deu, onze i seixanta-u fora.”