Test: El celador a urgències i quiròfan

El celador a urgències i quiròfan és un dels temes amb més pes pràctic en les oposicions de l’ICS. Les preguntes se centren en les funcions específiques del lloc de treball, les obligacions en matèria de prevenció de riscos i el marc organitzatiu hospitalari. Dominar aquest tema implica conèixer tres normes de rang diferent que s’apliquen de manera complementària.

Marc normatiu

Les tres normes que fonamenten aquest tema són:

• Ordre del Ministeri de Treball de 5 de juliol de 1971: regula les funcions del personal no sanitari en centres hospitalaris, inclosos els celadors. És la norma de referència per a les funcions concretes del lloc.
• Reial Decret 521/1987, de 15 d’abril: estableix l’estructura orgànica dels hospitals i defineix les unitats funcionals on treballa el celador.
• Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL): estableix les obligacions del treballador i de l’empresa en matèria de seguretat i salut laboral.

Nota: L’Ordre de 1971 és anterior a la Constitució, però manté vigència en tot allò que no contradigui normativa posterior.

Funcions del celador a urgències

L’Ordre de 5 de juliol de 1971 estableix les funcions generals del celador hospitalari. Aplicades a l’àrea d’urgències, les més rellevants per a l’examen són:

Trasllat de malalts

• El celador és responsable del trasllat de pacients en llitera, cadira de rodes o a peu, sempre sota indicació del personal sanitari.
• Ha de col·locar i mobilitzar el pacient de manera que no se li causi dany ni al pacient ni al propi treballador.
• A urgències, el trasllat és especialment freqüent i urgent: el celador ha d’actuar amb rapidesa però sense precipitació.

Control d’accés i ordre

• El celador vetlla pel manteniment de l’ordre a les sales d’espera i zones d’urgències.
• Controla l’accés de visites i acompanyants, d’acord amb les instruccions del personal sanitari i les normes del centre.
• No pot prendre decisions clíniques ni donar informació mèdica als familiars.

Recepció i orientació

• Rep els malalts que arriben a urgències i els orienta cap al lloc corresponent.
• Avisa el personal sanitari quan arriba un pacient que requereix atenció immediata.

Tasques auxiliars

• Recull i transporta mostres biològiques, documentació clínica i material entre les diferents unitats, sempre seguint els protocols del centre.
• Col·labora en la preparació del material no clínic necessari per a l’atenció del pacient.

Funcions del celador a quiròfan

L’àrea quirúrgica presenta especificitats que l’examen sol preguntar de manera directa.

Zones del quiròfan i circulació

El Reial Decret 521/1987 organitza l’hospital en unitats funcionals. El bloc quirúrgic és una unitat amb accés restringit. El celador ha de conèixer i respectar les zones:

• Zona negra o de lliure circulació: accés general.
• Zona grisa o semirrestringida: accés amb roba de quiròfan.
• Zona blanca o restringida: accés amb roba estèril i normes de circulació estrictes.

El celador circula principalment per la zona grisa i, quan cal, per la zona negra. L’accés a la zona blanca és excepcional i sempre sota supervisió del personal sanitari.

Funcions específiques

• Trasllat del pacient des de la planta o des de l’àrea de preparació fins al quiròfan, i des del quiròfan fins a la sala de despertar (URPA).
• Col·locació del pacient a la taula quirúrgica, sempre sota les indicacions de l’infermer/a o el/la metge/ssa.
• Transport de material no estèril: roba, residus, instrumental no estèril, sempre seguint els circuits establerts.
• Manteniment de l’ordre i la neteja de les zones no estèrils del bloc quirúrgic.

Allò que el celador NO pot fer a quiròfan

• No pot manipular material estèril.
• No pot participar en el camp estèril.
• No pot prendre decisions sobre la posició quirúrgica del pacient sense indicació sanitària.

Prevenció de riscos laborals aplicada al celador

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals és d’aplicació directa al celador en el seu lloc de treball.

Obligacions del treballador (art. 29 LPRL)

L’article 29 de la LPRL estableix que cada treballador ha de:

• Vetllar per la seva pròpia seguretat i salut i per la de les persones que puguin resultar afectades per la seva activitat.
• Usar correctament els equips de protecció individual (EPI) facilitats per l’empresa.
• No posar fora de funcionament els dispositius de seguretat.
• Informar de manera immediata al seu superior jeràrquic sobre qualsevol situació que pugui comportar un risc.

Drets del treballador (art. 14 LPRL)

L’article 14 de la LPRL reconeix el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut. Aquest dret implica el deure de l’empresari d’adoptar les mesures necessàries.

Riscos específics del celador

Els riscos més freqüents en el lloc del celador, especialment a urgències i quiròfan, són:

• Riscos musculoesquelètics: per la mobilització manual de pacients. La LPRL obliga l’empresa a proporcionar formació i equips adequats.
• Riscos biològics: contacte amb fluids corporals, material contaminat. S’han d’usar EPI adequats.
• Riscos psicosocials: situacions d’estrès, violència verbal o física per part de pacients o acompanyants, especialment a urgències.

Equips de protecció individual (EPI)

L’empresari ha de proporcionar els EPI de manera gratuïta (art. 17 LPRL). El treballador té l’obligació d’usar-los correctament (art. 29 LPRL).

Dades numèriques i terminis que més es pregunten

• Llei 31/1995: aprovada el 8 de novembre de 1995.
• Ordre de 1971: 5 de juliol de 1971.
• Reial Decret 521/1987: any 1987.
• Art. 14 LPRL: dret a la protecció eficaç.
• Art. 29 LPRL: obligacions del treballador.
• Art. 17 LPRL: obligació de l’empresari de proporcionar EPI gratuïts.

Errors típics de l’opositor

• Confondre les zones del quiròfan: la zona blanca és la restringida (estèril), no la negra. La zona negra és la de lliure circulació.
• Atribuir al celador funcions clíniques: el celador mai pren decisions sobre el tractament, la posició estèril o la informació mèdica al pacient o família.
• Oblidar que les obligacions de l’art. 29 LPRL van en dues direccions: el treballador ha de protegir-se a si mateix i a les persones que puguin resultar afectades per la seva activitat.
• Confondre l’Ordre de 1971 amb una norma autonòmica: és una ordre ministerial estatal, anterior a la Constitució, però vigent.
• Creure que el celador pot circular lliurement per totes les zones del quiròfan: l’accés a la zona blanca és excepcional i sempre supervisat.

Trucs mnemotècnics

• Zones del quiròfan → “NGR” = Negra, Grisa, Restringida (blanca): de menys a més restricció, les inicials formen “NGR” (com “en grau restringit”).
• Art. 29 LPRL → “29 = dues obligacions principals”: protegir-se a un mateix i informar el superior de riscos.
• Ordre 1971 → “71 = funcions”: l’any 71 recorda que és la norma de les funcions del personal no sanitari.
• Art. 14 LPRL → “14 = dret”: el 14 és el número associat als drets fonamentals (com l’art. 14 CE sobre igualtat); aquí és el dret a la protecció eficaç.
• Celador a quiròfan → “Trasllada, col·loca, transporta, manté”: les quatre funcions principals, en ordre lògic d’actuació.