Materia de estudio
Resumen de repaso redactado con ayuda de IA a partir de la normativa del tema. Ante cualquier duda, manda el texto publicado en el diario oficial.
El tema del celador en salut mental i unitats especials és un dels més específics del temari de l’ICS. Combina aspectes procedimentals (internaments involuntaris, consentiment informat), drets del pacient i funcions pràctiques del celador en entorns d’alta complexitat. Les preguntes de test solen incidir en articles concrets de la Llei 41/2002 i en les funcions recollides a l’Ordre de 1971.
Marc normatiu
Les tres normes que vertebren aquest tema són:
- Ordre del Ministeri de Treball de 5 de juliol de 1971: regula les funcions del celador en centres sanitaris. És la norma de referència per a les tasques específiques del lloc de treball.
- Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica: estableix el marc del consentiment informat, la història clínica i els drets del pacient.
- Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil (LEC): regula el procediment d’internament no voluntari per trastorn psíquic (art. 763 LEC).
L’internament involuntari per trastorn psíquic
Regulació i fonament legal
L’art. 763 de la Llei 1/2000 (LEC) regula l’internament no voluntari per raó de trastorn psíquic. És la norma processal clau en salut mental.
Requisits per a l’internament no voluntari (art. 763 LEC):
- La persona ha de patir un trastorn psíquic.
- Ha d’existir una necessitat d’assistència sanitària que no pugui prestar-se d’una altra manera.
- La persona no pot consentir per si mateixa l’internament, o s’hi oposa.
Autorització judicial
- L’internament no voluntari requereix autorització judicial prèvia, llevat de situació d’urgència.
- En cas d’urgència, el responsable del centre pot ordenar l’internament i ha de comunicar-ho al jutge competent en el termini de 24 hores (art. 763.1 LEC).
- El jutge ha de ratificar o deixar sense efecte l’internament en el termini de 72 hores des de la comunicació (art. 763.1 LEC).
- El jutge pot demanar informes i practicar les diligències que consideri necessàries; en tot cas, ha d’escoltar la persona afectada i el metge que proposa l’internament.
Revisió periòdica
- El jutge ha de fixar en la resolució el termini màxim de l’internament (art. 763.4 LEC).
- El centre ha d’informar el jutge, almenys cada 6 mesos, sobre la necessitat de mantenir l’internament (art. 763.4 LEC).
- Quan l’internament ja no sigui necessari, el director del centre ho ha de comunicar immediatament al jutge (art. 763.4 LEC).
El consentiment informat en salut mental
Marc general (Llei 41/2002)
La Llei 41/2002 estableix que tota actuació en l’àmbit de la salut requereix el consentiment lliure i voluntari del pacient, prèvia informació adequada (art. 2.2).
Principis bàsics (art. 2 Llei 41/2002):
- La dignitat de la persona i el respecte a l’autonomia de la seva voluntat.
- El dret a decidir lliurement entre les opcions clíniques disponibles.
- El dret a negar-se al tractament, excepte en els casos determinats per la llei.
Capacitat per consentir
- El consentiment l’ha de donar el pacient per escrit quan es tracti d’intervencions quirúrgiques, procediments diagnòstics i terapèutics invasors, o procediments que impliquen riscos o inconvenients notoris (art. 8.2 Llei 41/2002).
- Quan el pacient no sigui capaç de prendre decisions, el consentiment el donarà el representant legal o les persones vinculades per raons familiars o de fet (art. 9.3 Llei 41/2002).
Límits del consentiment informat (art. 9.2 Llei 41/2002)
Els facultatius poden dur a terme les intervencions clíniques indispensables sense consentiment del pacient en dos supòsits:
- Risc per a la salut pública: quan hi hagi risc per a la salut col·lectiva d’acord amb la legislació sanitària.
- Risc immediat greu: quan hi hagi risc immediat greu per a la integritat física o psíquica del pacient i no sigui possible obtenir l’autorització.
Instruccions prèvies (art. 11 Llei 41/2002)
- Una persona major d’edat, capaç i lliure pot manifestar anticipadament la seva voluntat sobre les actuacions mèdiques per si en el futur no pot expressar-se per si mateixa.
- Les instruccions prèvies no seran aplicades quan siguin contràries a l’ordenament jurídic, a la lex artis o no es corresponguin amb el supòsit de fet previst per la persona en el moment de manifestar-les (art. 11.3 Llei 41/2002).
Funcions del celador en salut mental i unitats especials
Ordre de 5 de juliol de 1971
L’Ordre de 1971 defineix les funcions generals del celador. En unitats de salut mental i unitats especials, aquestes funcions adquireixen una dimensió específica:
Funcions de vigilància i control:
- Vigilar les entrades i sortides de la unitat, especialment en unitats tancades o de psiquiatria.
- Controlar que cap pacient abandoni la unitat sense autorització del personal sanitari responsable.
- Comunicar immediatament al personal d’infermeria o facultatiu qualsevol incidència relacionada amb el comportament del pacient.
Funcions de trasllat i mobilització:
- Traslladar els pacients en llitera, cadira de rodes o a peu, sempre sota indicació del personal sanitari.
- Col·laborar en la contenció física del pacient únicament quan ho indiqui el personal sanitari i seguint els protocols establerts. El celador no pot aplicar contencions per iniciativa pròpia.
Funcions de suport:
- Recollir i transportar mostres biològiques, documentació clínica i material sanitari dins de la unitat.
- Mantenir l’ordre a les sales d’espera i zones comunes.
- Atendre les indicacions del personal d’infermeria i dels facultatius en tot moment.
Límits de la funció del celador
El celador no té competències sanitàries. En cap cas pot:
- Administrar medicació.
- Prendre decisions sobre la contenció o l’alliberament d’un pacient sense ordre del personal sanitari.
- Accedir a la història clínica del pacient (deure de confidencialitat, art. 16 Llei 41/2002).
Dades numèriques i terminis que més es pregunten
- 24 hores: termini per comunicar al jutge un internament urgent (art. 763.1 LEC).
- 72 hores: termini del jutge per ratificar o deixar sense efecte l’internament (art. 763.1 LEC).
- 6 mesos: periodicitat mínima dels informes del centre al jutge sobre la necessitat de mantenir l’internament (art. 763.4 LEC).
- Majoria d’edat: requisit per atorgar instruccions prèvies (art. 11 Llei 41/2002).
Errors típics de l’opositor
- Confondre el termini de 24 hores amb el de 72 hores: les 24 hores són per comunicar al jutge; les 72 hores són per a la resolució judicial.
- Creure que el celador pot iniciar una contenció per iniciativa pròpia: sempre cal ordre del personal sanitari.
- Pensar que el consentiment informat sempre ha de ser escrit: la Llei 41/2002 preveu que en general pot ser verbal; l’escrit és obligatori en els supòsits específics de l’art. 8.2.
- Confondre internament voluntari i involuntari: l’art. 763 LEC s’aplica exclusivament a l’internament no voluntari.
- Oblidar que el director del centre ha d’avisar el jutge quan l’internament ja no és necessari: és una obligació activa, no opcional.
Trucs mnemotècnics
- “24 comunica, 72 resol”: el centre comunica en 24 h, el jutge resol en 72 h.
- “6 mesos, 6 lletres, 6 informes”: cada 6 mesos el centre informa el jutge. Associa el 6 amb la revisió periòdica.
- “El celador trasllada, no decideix”: resum de la funció del celador en unitats especials. Trasllada, vigila i comunica; mai decideix sobre aspectes clínics.
- “41/2002 = autonomia”: la Llei 41/2002 és la llei de l’autonomia del pacient. El número 41 recorda “quaranta-un drets del pacient” (mnemotècnia aproximada per recordar la llei).