Test: El règim jurídic del sector públic (Llei 40/2015)

La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic (LRJSP) regula l’organització i el funcionament de les administracions públiques i les relacions entre elles. Per a l’oposició d’Auxiliar Administratiu de la Generalitat Valenciana, és un tema de pes elevat en el test: apareixen preguntes sobre òrgans, principis, competències i relacions interadministratives. Dominar-lo bé garanteix punts segurs.

Marc normatiu

• Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic (BOE núm. 236, de 2 d’octubre de 2015).
• Entrada en vigor: 2 d’octubre de 2016 (un any després de la publicació, d’acord amb la disposició final divuitena).
• Deroga la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en la part orgànica.
• Cal distingir-la de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que regula el procediment. Totes dues formen un binomi inseparable.

Estructura de la llei

La LRJSP s’organitza en:

• Títol preliminar: disposicions generals i principis.
• Títol I: Administració General de l’Estat.
• Títol II: Sector públic institucional.
• Títol III: Relacions interadministratives.
• Títol IV: Funcionament electrònic del sector públic.
• Disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals.

Conceptes clau

Àmbit subjectiu d’aplicació

L’art. 2 LRJSP defineix el sector públic, que comprèn:

• L’Administració General de l’Estat.
• Les administracions de les comunitats autònomes.
• Les entitats que integren l’Administració local.
• El sector públic institucional (organismes públics, entitats de dret públic, societats mercantils, fundacions, fons sense personalitat jurídica i consorcis).

Principis generals de funcionament (art. 3 LRJSP)

Les administracions públiques han de respectar, entre d’altres:

• Servei efectiu als interessos generals.
• Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans.
• Participació, objectivitat i transparència.
• Racionalització i agilitat dels procediments.
• Bona fe i confiança legítima.
• Responsabilitat per la gestió pública.
• Planificació i direcció per objectius.
• Eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació (principis clàssics, recollits expressament a l’art. 3).

Òrgans administratius

L’art. 5 LRJSP defineix l’òrgan administratiu com la unitat administrativa a la qual s’atribueixen funcions amb efectes jurídics enfront de tercers o la gestió d’assumptes interns.

Requisits per a la creació d’òrgans (art. 5.3):

• Determinació de les seues funcions i competències.
• Dotació dels crèdits necessaris per al seu funcionament.

Competència

• La competència és irrenunciable i s’exerceix pels òrgans que la tinguen atribuïda com a pròpia (art. 8.1 LRJSP).
• Tècniques de modificació de la competència:
  • Delegació (art. 9): un òrgan cedeix l’exercici de competències a un altre de la mateixa administració o d’entitat de dret públic dependent. No es pot delegar la resolució de recursos contra actes dictats per delegació, les competències delegades per llei, ni les que s’exercisquen per delegació.
  • Avocació (art. 10): l’òrgan superior recull per a si l’exercici d’una competència atribuïda a l’inferior. Ha de ser motivada.
  • Encàrrec de gestió (art. 11): no suposa cessió de titularitat ni de competència; és de caràcter material o tècnic.
  • Delegació de signatura (art. 12): l’òrgan titular segueix sent responsable; només es delega la firma.
  • Suplència (art. 13): substitució temporal del titular de l’òrgan per vacant, absència o malaltia.

Òrgans col·legiats (arts. 15 a 22 LRJSP)

Regles bàsiques:

• El president ostenta la representació de l’òrgan, convoca i presideix les sessions i diriment els empats amb vot de qualitat (art. 19).
• El secretari aixeca acta i certifica els acords (art. 20).
• Quòrum de constitució: la meitat més un dels membres (art. 17.2), llevat que el reglament establisca un quòrum especial.
• Quòrum d’adopció d’acords: majoria de vots dels membres presents (art. 17.4).
• Les sessions poden ser presencials, a distància o mixtes (art. 17.1, modificat per la Llei 40/2015 en la redacció vigent).
• L’acta de cada sessió ha d’aprovar-se en la mateixa sessió o en la sessió immediata següent (art. 18.1).
• Els membres poden formular vot particular per escrit en el termini de 48 hores (art. 18.2).

Abstencions i recusacions (arts. 23 i 24 LRJSP)

Causes d’abstenció (art. 23.2):

• Interès personal en l’assumpte.
• Parentiu fins al quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat amb els interessats.
• Amistat íntima o enemistat manifesta.
• Haver intervingut com a perit o testimoni en el procediment.
• Relació de servei amb persona natural o jurídica interessada.

Si l’autoritat no s’absté, l’interessat pot promoure la recusació (art. 24).

Sector públic institucional (arts. 84 a 176 LRJSP)

Integren el sector públic institucional (art. 84):

• Organismes públics: organismes autònoms i entitats públiques empresarials.
• Autoritats administratives independents.
• Societats mercantils estatals (participació pública directa o indirecta superior al 50 %).
• Consorcis.
• Fundacions del sector públic.
• Fons sense personalitat jurídica.
• Universitats públiques no transferides.

Organismes autònoms vs. entitats públiques empresarials

• Organismes autònoms (art. 98): es regeixen pel dret administratiu; exerceixen activitats de foment, prestacionals o de gestió de serveis públics.
• Entitats públiques empresarials (art. 103): es regeixen pel dret privat, excepte en l’exercici de potestats públiques; poden finançar-se amb ingressos de mercat.

Relacions interadministratives (arts. 140 a 162 LRJSP)

Principis (art. 140):

• Lleialtat institucional.
• Col·laboració, cooperació i coordinació.

Tècniques de col·laboració:

• Conferències sectorials (art. 147): òrgans de cooperació multilateral entre l’Estat i les comunitats autònomes en un sector material concret. Els seus acords poden tenir caràcter de recomanació o de conveni.
• Convenis (art. 48): acords amb efectes jurídics subscrits entre administracions. Han de publicar-se en el diari oficial corresponent (per a la GVA, el DOGV) en el termini de 15 dies hàbils des de la subscripció (art. 48.8).
• Plans i programes conjunts (art. 151).

Dades numèriques i terminis que més es pregunten

• Entrada en vigor de la Llei 40/2015: 2 d’octubre de 2016.
• Quòrum de constitució d’òrgans col·legiats: meitat més un (art. 17.2).
• Termini per a formular vot particular: 48 hores (art. 18.2).
• Parentiu per a l’abstenció: 4t grau consanguinitat / 2n grau afinitat (art. 23.2).
• Participació pública en societats mercantils estatals: més del 50 % (art. 111).
• Publicació de convenis en diari oficial: 15 dies hàbils des de la subscripció (art. 48.8).

Errors típics de l’opositor

• Confondre la Llei 39/2015 amb la Llei 40/2015: la 39 regula el procediment administratiu; la 40 regula l’organització i el règim jurídic. Totes dues van entrar en vigor el mateix dia: 2 d’octubre de 2016.
• Confondre delegació i encàrrec de gestió: la delegació transfereix l’exercici de la competència; l’encàrrec de gestió és purament material i no implica cap cessió competencial.
• Creure que la delegació de signatura trasllada la responsabilitat: no és així; el titular de l’òrgan continua sent responsable (art. 12).
• Confondre avocació i delegació: en la delegació, l’inferior exerceix la competència; en l’avocació, el superior la recupera.
• Oblidar que la competència és irrenunciable (art. 8.1): mai no es pot renunciar a la titularitat, només a l’exercici i de manera temporal.

Trucs mnemotècnics

• “39 = procés, 40 = organització”: la Llei 39 és el com (procediment); la Llei 40 és el qui (organització).
• “DADES” per a les tècniques de modificació de competència: Delegació, Avocació, Delegació de signatura, Encàrrec de gestió, Suplència.
• “4 i 2” per al parentiu en l’abstenció: 4 graus de consanguinitat, 2 d’afinitat.
• “48 hores per al vot”: el vot particular és com un recurs exprés; tens dos dies naturals (48 h) per posar-lo per escrit.
• “Meitat + 1 per a reunir-se”: el quòrum de constitució és sempre la meitat més un; si no arriben, no hi ha sessió vàlida.