Test: Residus sanitaris (normativa balear)

10 preguntas tipo test de Celador IB-Salut

Tema 18 Concepte d'infecció intrahospitalària

Test de este tema

Fuente oficial: BOIB núm. 115, de 30-08-2025, annex IV · Temario comprobado el 27/09/2026

Ver temario oficial y fuentes

Tema 18: Concepte d'infecció intrahospitalària: prevenció. Gestió dels residus sanitaris: classificació, transport, eliminació i tractament. Suport vital bàsic: RCP bàsica i desfibril·lació semiautomàtica.

Fuente: BOIB núm. 115, de 30-08-2025, annex IV.

Cada pregunta cita la norma en que se basa. ¿Has visto un error? Reportar un error · Cómo revisamos

Test de este tema
10 preguntas

Al responder verás la explicación y la norma en que se basa cada pregunta.

Materia de estudio

Resumen de repaso redactado con ayuda de IA a partir de la normativa del tema. Ante cualquier duda, manda el texto publicado en el diario oficial.

El Tema 10 és un dels més tècnics del temari de zelador IB-Salut. La normativa balear sobre residus sanitaris afecta directament la feina diària del zelador: manipulació, classificació i trasllat de residus dins el centre. Conèixer el Decret 136/1996 és imprescindible per superar les preguntes tipus test d’aquest bloc.


Marc normatiu

  • Decret 136/1996, de 5 de juliol, d’ordenació de la gestió dels residus sanitaris a les Illes Balears (BOIB).
  • Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL), marc general de protecció de la salut dels treballadors, aplicable als riscos derivats de la manipulació de residus.

El Decret 136/1996 és la norma específica de referència per a les Illes Balears. La LPRL actua com a marc supletori i general en matèria de seguretat del treballador.


Estructura del Decret 136/1996

El Decret s’organitza al voltant de tres eixos:

  1. Classificació dels residus sanitaris (tipus i categories).
  2. Obligacions dels productors i gestors (recollida, emmagatzematge, transport i tractament).
  3. Règim sancionador (infraccions i sancions).

Conceptes clau

Definició de residu sanitari

El Decret 136/1996 entén per residu sanitari tot residu generat en centres, serveis i establiments sanitaris, tant públics com privats, com a conseqüència de les activitats d’atenció sanitària, diagnòstic, tractament o prevenció de malalties.


Classificació dels residus sanitaris

L’article 5 del Decret 136/1996 estableix tres grups (el decret no preveu cap Grup IV):

  • Grup I — Residus sanitaris assimilables a urbans (art. 5.1):

    • Paper, cartró, material d’oficina, residus de cuines i bars, etc., i residus de pacients no infecciosos sense perillositat específica.
    • Bosses de color gris (art. 7).
  • Grup II — Residus sanitaris no específics (art. 5.2):

    • Residus d’activitats sanitàries subjectes a procediments addicionals de gestió només dins del centre: material de cura, guixos, roba i materials d’un sol ús, etc.
    • Bosses de color verd (art. 8.1).
  • Grup III — Residus sanitaris específics (art. 5.3):

    • Requereixen mesures de prevenció dins i fora del centre perquè poden representar un risc per a les persones, la salut pública o el medi ambient.
    • Subcategories:
      • a) Infecciosos.
      • b) Anatòmics (excepte els regulats pel Reglament de policia sanitària mortuòria).
      • c) Material punxant, tallant i agulles.
      • d) Sang i hemoderivats en forma líquida.
      • e) Vacunes.
      • f) Cultius i reserves.
      • g) Restes de medicaments, inclosos els citostàtics.
    • Bosses de color groc o recipients rígids i estancs (art. 9.1).
  • Exclosos de l’àmbit del decret (art. 2): aigües residuals, medicaments caducats, restes humanes del Decret 2263/1974 i els residus regulats per normativa específica (per exemple, els radioactius).

Distinció clau per al test: El Grup II no requereix tractament especial de desinfecció, però sí separació. El Grup III exigeix tractament autoritzat i contenidors homologats. Confondre Grup II i Grup III és l’error més freqüent.


Contenidors i envasos

El Decret 136/1996 permet recollir els residus del Grup III en recipients (d’un sol ús, rígids i totalment estancs, opacs, resistents a la rotura i a prova de punxades, de tancament hermètic) o en bosses (d’un sol ús, impermeables, opaques, de color groc i galga 600 per a un màxim de 60 litres, o doble bossa de galga 300) (art. 9.1). Han de portar el logotip de residus biocontaminats (art. 9.3), i els de restes de medicaments i citostàtics, la inscripció «quimioriesgo» (art. 9.4).

Per als objectes tallants i punxants, els restes de medicaments, els citostàtics i la sang, hemoderivats i altres residus líquids, és obligatori utilitzar els recipients rígids i estancs (art. 9.2).


Emmagatzematge intern

  • Els residus del Grup III no poden romandre en les zones de generació més temps del necessari.
  • Han de traslladar-se, tancats definitivament, al local d’emmagatzematge del centre amb una periodicitat màxima de 12 hores (art. 9.6).
  • Temps màxim des de la producció fins al tractament i eliminació: 5 dies si el local no supera els 4 °C; 24 hores si el local no està refrigerat (art. 9.10.g).
  • L’emmagatzematge ha de fer-se en condicions que evitin olors, vectors i risc per als treballadors.

Obligacions del productor

El productor (el centre sanitari) és responsable de:

  1. Classificar correctament els residus en origen.
  2. Proporcionar els contenidors adequats a cada grup.
  3. Garantir la formació del personal que manipula residus.
  4. Contractar un gestor autoritzat per al tractament dels residus dels Grups III i IV.
  5. Conservar la documentació acreditativa de la gestió (fulls de seguiment).

Gestor autoritzat

El transport i tractament dels residus del Grup III i IV ha de realitzar-se per una empresa gestora autoritzada per l’administració competent de les Illes Balears. El centre sanitari no pot gestionar per si sol aquests residus sense autorització.


Rol del zelador en la gestió de residus

El zelador intervé principalment en:

  • Recollida i trasllat intern dels contenidors de residus des de les unitats fins a la zona d’emmagatzematge central.
  • No ha d’obrir ni manipular el contingut dels contenidors tancats del Grup III.
  • Ha d’usar els equips de protecció individual (EPI) indicats: guants resistents, calçat de seguretat.
  • Ha de notificar qualsevol incidència (contenidor trencat, vessament) al responsable immediat.

La LPRL i la manipulació de residus

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals estableix:

  • Art. 14 LPRL: El treballador té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. L’empresari té el deure de protecció.
  • Art. 17 LPRL: L’empresari ha de proporcionar als treballadors els equips de protecció individual adequats i vetllar pel seu ús efectiu.
  • Art. 18 LPRL: L’empresari ha d’informar i formar els treballadors sobre els riscos del seu lloc de treball, inclosos els derivats de la manipulació de residus.
  • Art. 29 LPRL: El treballador té l’obligació d’usar correctament els EPI, seguir les instruccions de seguretat i informar de qualsevol situació de risc.

Distinció clau: L’art. 14 LPRL recull el dret del treballador i el deure de l’empresari. L’art. 29 LPRL recull les obligacions del treballador. En el test es confonen sovint.


Dades numèriques i terminis que més es pregunten

  • Data del Decret: 5 de juliol de 1996 (Decret 136/1996).
  • Data de la LPRL: 8 de novembre de 1995 (Llei 31/1995).
  • Grups de residus: 4 grups (I, II, III i IV).
  • Grup de risc biològic i infecciós: Grup III.
  • Grup assimilable a urbà: Grup I.
  • Contenidors per a punxants: rígids i específics (Grup III).

Errors típics de l’opositor

  • Confondre Grup II amb Grup III: El Grup II no és de risc infecciós específic; el Grup III sí. Els contenidors homologats i el gestor autoritzat s’exigeixen per al Grup III.
  • Creure que el zelador pot obrir contenidors del Grup III: Mai. El zelador trasllada; no manipula el contingut.
  • Atribuir al zelador la responsabilitat de contractar el gestor: Aquesta obligació és del productor (el centre sanitari), no del zelador.
  • Confondre el dret (art. 14 LPRL) amb l’obligació del treballador (art. 29 LPRL).
  • Oblidar que la LPRL és de 1995 i el Decret de 1996: En el test apareixen dates creuades per confondre.

Trucs mnemotècnics

  • “1-2-3 = Urbà, No específic, Específic” (gris, verd, groc): Els tres grups del Decret 136/1996 en ordre creixent d’exigència de gestió.
  • “El III és el que fa por”: El Grup III és el de risc infecciós, el que més restriccions té i el que més apareix al test.
  • “14 = dret i deure; 29 = obligació del treballador”: Per recordar els articles de la LPRL, associa el 14 amb “D de Dret/Deure” i el 29 amb “O d’Obligació”.
  • “136 del 96”: El Decret és el 136 i és del 1996; el número i l’any acaben igual (36/96).

Preguntas de este test

Estas son las 10 preguntas que componen el test de este tema. Las respuestas correctas y la explicación detallada se revelan al completar el test arriba.

  1. El Decret 136/1996, de 5 de juliol, regula a les Illes Balears:

    • A) La gestió dels residus sòlids urbans
    • B) La gestió dels residus de la construcció
    • C) L'ordenació de la gestió dels residus sanitaris
    • D) La gestió dels residus nuclears

    Referencia: Decret 136/1996, de 5 de juliol, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris a les Illes Balears , Art. 1

  2. Segons el Decret 136/1996, els residus sanitaris es classifiquen en:

    • A) Dos grups: perillosos i no perillosos
    • B) Un únic grup sense distincions
    • C) Tres grups: Grup I (assimilables a urbans), Grup II (sanitaris no específics) i Grup III (sanitaris específics)
    • D) Tres grups: orgànics, inorgànics i tòxics

    Referencia: Decret 136/1996, de 5 de juliol, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris a les Illes Balears , Art. 5

  3. Els residus del Grup I, segons el Decret 136/1996, són aquells que:

    • A) Inclouen objectes tallants i punxants contaminats
    • B) Són assimilables als residus urbans i no presenten risc específic per a la salut
    • C) Suposen un risc biològic específic per a la salut
    • D) Inclouen residus citotòxics i químics perillosos

    Referencia: Decret 136/1996, de 5 de juliol, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris a les Illes Balears , Art. 5.1

  4. Els residus del Grup III (residus sanitaris específics de risc) inclouen:

    • A) Material tallant i punxant contaminat, cultius de laboratori, sang i hemoderivats
    • B) Paper de despatx i residus de cuina
    • C) Residus radioactius de diagnòstic per imatge
    • D) Medicaments caducats sense risc citotòxic

    Referencia: Decret 136/1996, de 5 de juliol, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris a les Illes Balears , Art. 5.3

  5. Les agulles hipodèrmiques usades s'han de dipositar en:

    • A) La paperera ordinària de l'habitació del pacient
    • B) El contenidor de vidre reciclable
    • C) Recipients rígids, estancs, resistents a la rotura i a prova de punxades, d'un sol ús i de tancament hermètic
    • D) Bosses de plàstic negres convencionals

    Referencia: Decret 136/1996, de 5 de juliol, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris a les Illes Balears , Art. 9.1.a i 9.2

  6. Segons el Decret 136/1996, les bosses per a residus del Grup III han de ser de color:

    • A) Verd
    • B) Negre
    • C) Blau
    • D) Groc

    Referencia: Decret 136/1996, de 5 de juliol, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris a les Illes Balears , Art. 9.1.b

  7. El zelador, en relació amb els residus sanitaris, ha de:

    • A) Classificar els residus per tipus i decidir quin contenidor utilitzar segons el seu criteri
    • B) Incinerar directament els residus al pati de l'hospital
    • C) Obrir els contenidors de Grup III per verificar el seu contingut
    • D) Traslladar els contenidors de residus des de les àrees de generació fins als punts d'emmagatzematge intermedi, seguint els circuits establerts

    Referencia: Decret 136/1996, de 5 de juliol, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris a les Illes Balears , Art. 9.6, 9.8 i 9.9

  8. Segons el Decret 136/1996, les restes de medicaments, inclosos els citostàtics, es classifiquen com a:

    • A) Residus del Grup III (sanitaris específics)
    • B) Residus del Grup IV (especials)
    • C) Residus del Grup II (sanitaris no específics)
    • D) Residus del Grup I (assimilables a urbans)

    Referencia: Decret 136/1996, de 5 de juliol, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris a les Illes Balears , Art. 5.3.g

  9. Segons el Decret 136/1996, si el local d'emmagatzematge no està refrigerat, el temps màxim, amb caràcter general, des de la producció dels residus del Grup III fins al seu tractament i eliminació és de:

    • A) No hi ha cap límit temporal
    • B) Un màxim d'1 hora
    • C) 24 hores
    • D) Un màxim de 30 dies

    Referencia: Decret 136/1996, de 5 de juliol, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris a les Illes Balears , Art. 9.10.g

  10. En la manipulació de residus sanitaris, el zelador ha de:

    • A) Barrejar els residus de diferents grups en un únic contenidor per simplificar
    • B) Utilitzar els equips de protecció individual (EPI) adequats segons el tipus de residu
    • C) Compactar manualment els residus dins els contenidors per estalviar espai
    • D) Manipular tots els residus sense cap protecció per agilitzar la feina

    Referencia: Decret 136/1996, de 5 de juliol, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris a les Illes Balears; Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals , Art. 6.4, 6.5 i 6.6 del Decret 136/1996; art. 29.2 de la Llei 31/1995