Materia de estudio
Resumen de repaso redactado con ayuda de IA a partir de la normativa del tema. Ante cualquier duda, manda el texto publicado en el diario oficial.
El tema de psicologia social és un dels blocs de contingut conductual i psicosocial que apareix de manera recurrent en les proves de l’escala bàsica dels Mossos d’Esquadra, regulades per l’Ordre INT/329/2016, de 21 de juliol. Dominar aquest tema és essencial perquè les preguntes test avaluen la capacitat del candidat per identificar conceptes, autors i mecanismes psicosocials que després s’apliquen directament a la feina policial: gestió de conflictes, treball en equip, relació amb la ciutadania i presa de decisions en grup.
Marc normatiu
L’Ordre INT/329/2016, de 21 de juliol, publicada al DOGC, aprova els continguts dels processos selectius per a l’ingrés a l’escala bàsica del cos de Mossos d’Esquadra. Aquesta ordre estableix el temari oficial que regeix les proves teòriques. El Tema 16 s’emmarca dins el bloc de ciències del comportament i inclou els grans eixos de la psicologia social aplicada.
Estructura del tema
El tema es pot dividir en cinc grans blocs:
- Personalitat
- Actituds
- Percepció social
- Influència social
- Dinàmica de grups
Conceptes clau
1. Personalitat
La personalitat és el conjunt de trets psicològics relativament estables que caracteritzen una persona i que determinen la seva manera de pensar, sentir i comportar-se.
Teories principals:
- Teories dels trets: Allport va distingir entre trets cardinals (dominants i rars), trets centrals (els que defineixen la persona) i trets secundaris (menys determinants). Cattell va identificar 16 factors de personalitat (16PF). Eysenck va proposar tres dimensions bàsiques: extraversió-introversió, neuroticisme i psicoticisme.
- Model dels Cinc Grans (Big Five): Cinc dimensions àmpliament acceptades:
- Obertura a l’experiència
- Responsabilitat (conscienciositat)
- Extraversió
- Amabilitat
- Neuroticisme
- Acrònim per recordar-ho: OCEAN (en anglès) o OCEAN adaptat.
- Teories psicodinàmiques: Freud va proposar les instàncies de l’aparell psíquic (id, ego, superego) i els mecanismes de defensa (repressió, projecció, racionalització, desplaçament).
- Teories humanistes: Maslow va formular la jerarquia de necessitats (fisiològiques, seguretat, afiliació, reconeixement, autorealització). Rogers va posar l’accent en el concepte de si mateix i en la tendència a l’actualització.
Distinció important: Temperament (base biològica, innata) ≠ Caràcter (modelat per l’experiència i l’entorn social).
2. Actituds
Una actitud és una predisposició apresa i relativament estable per respondre de manera favorable o desfavorable davant d’un objecte, persona o situació.
Components de l’actitud (model tricomponent):
- Component cognitiu: creences i pensaments sobre l’objecte.
- Component afectiu: sentiments i emocions associats.
- Component conductual (connatiu): tendència a actuar d’una manera determinada.
Formació i canvi d’actituds:
- Condicionament clàssic i operant: les actituds es poden aprendre per associació o per reforç.
- Teoria de la dissonància cognitiva (Festinger): quan hi ha contradicció entre dues cognicions o entre una cognició i una conducta, es genera malestar que motiva el canvi d’actitud o de conducta per reduir la tensió.
- Persuasió: el model de probabilitat d’elaboració (Petty i Cacioppo) distingeix la ruta central (processament profund dels arguments) de la ruta perifèrica (influència de factors superficials com l’atractiu del comunicador).
Distinció important: Actitud ≠ Opinió. L’opinió és una expressió verbal de l’actitud, però l’actitud és la predisposició interna.
3. Percepció social
La percepció social és el procés pel qual les persones formen impressions i fan judicis sobre els altres.
Conceptes fonamentals:
- Efecte halo: la tendència a generalitzar una característica positiva (o negativa) d’una persona a totes les seves altres característiques.
- Efecte de primacia: la informació rebuda primer té més pes en la formació de la impressió (Asch).
- Efecte de recència: la informació més recent pot tenir més pes en determinades condicions.
- Estereotips: creences generalitzades sobre les característiques d’un grup. Poden generar prejudicis (component afectiu negatiu) i discriminació (component conductual).
- Atribució causal (Heider, Kelley): procés d’explicar les causes del comportament propi i aliè.
- Atribució interna (disposicional): la causa es localitza en la persona.
- Atribució externa (situacional): la causa es localitza en el context.
- Error fonamental d’atribució: tendència a sobreestimar les causes internes i subestimar les externes quan s’explica el comportament dels altres.
- Biaix actor-observador: tendència a atribuir el propi comportament a causes externes i el dels altres a causes internes.
- Biaix d’autoservei: tendència a atribuir els èxits a factors interns i els fracassos a factors externs.
4. Influència social
La influència social estudia com el comportament, les opinions i les actituds de les persones es veuen afectats per la presència real o imaginada dels altres.
Fenòmens principals:
- Conformisme (Asch): tendència a ajustar el propi judici al de la majoria, fins i tot quan la majoria s’equivoca. Els experiments d’Asch amb línies de diferent longitud ho van demostrar.
- Obediència a l’autoritat (Milgram): les persones tendeixen a obeir figures d’autoritat fins i tot quan les ordres impliquen causar dany a altres. Els experiments de Milgram van mostrar que una proporció elevada de participants aplicaven descàrregues elèctriques (simulades) per ordre d’un experimentador.
- Facilitació social (Zajonc): la presència d’altres millora el rendiment en tasques simples o ben apreses, però el perjudica en tasques complexes o noves.
- Pereza social (Latané): reducció de l’esforç individual quan es treballa en grup, perquè la responsabilitat es dilueix.
- Influència minoritària (Moscovici): les minories poden influir en la majoria si mantenen una posició consistent, coherent i persistent.
- Pensament de grup (groupthink, Janis): fenomen en grups molt cohesionats on la pressió per al consens inhibeix el pensament crític i porta a decisions deficients.
5. Dinàmica de grups
Un grup és un conjunt de persones que interactuen, comparteixen objectius i es perceben com a membres d’una mateixa unitat.
Tipus de grups:
- Grup primari: relacions cara a cara, íntimes i duradores (família, amics íntims).
- Grup secundari: relacions més formals i instrumentals (associació professional, sindicat).
- Grup de referència: grup amb el qual la persona s’identifica o aspira a pertànyer.
- Grup d’pertinença: grup al qual la persona pertany objectivament.
Processos grupals:
- Cohesió grupal: grau d’atracció dels membres cap al grup. Una cohesió elevada pot afavorir el pensament de grup.
- Normes grupals: regles implícites o explícites que regulen el comportament dels membres.
- Rols: funcions diferenciades que assumeixen els membres (rol de tasca, rol socioemocional, rol disruptiu).
- Lideratge: es distingeix entre:
- Lideratge autocràtic: el líder pren les decisions sense consultar el grup.
- Lideratge democràtic: el líder promou la participació del grup.
- Lideratge laissez-faire: el líder deixa que el grup actuï amb total autonomia.
- Polarització grupal: els grups tendeixen a prendre decisions més extremes que la mitjana individual dels seus membres, en la direcció ja predominant al grup.
Dades i distincions que més es pregunten
- Asch → conformisme (línies); Milgram → obediència; Moscovici → influència minoritària; Janis → pensament de grup; Zajonc → facilitació social; Latané → peresa social.
- Festinger → dissonància cognitiva; Petty i Cacioppo → model d’elaboració (ruta central / perifèrica).
- Big Five: cinc dimensions, no quatre ni sis.
- Error fonamental d’atribució ≠ biaix actor-observador ≠ biaix d’autoservei: tres biaixos atribucionals diferenciats.
- Efecte halo ≠ efecte de primacia: el halo generalitza un tret; la primacia fa que la primera informació pesi més.
- Temperament (innat) ≠ caràcter (après) ≠ personalitat (conjunt d’ambdós).
Errors típics de l’opositor
- Confondre Asch (conformisme) amb Milgram (obediència): Asch estudia la pressió del grup de iguals; Milgram estudia l’obediència a una figura d’autoritat.
- Atribuir el pensament de grup a Moscovici: és de Janis.
- Creure que la facilitació social sempre millora el rendiment: només en tasques simples o dominants.
- Confondre peresa social amb pensament de grup: la peresa social és reducció d’esforç individual; el pensament de grup és inhibició del pensament crític.
- Oblidar que l’actitud té tres components (cognitiu, afectiu i conductual), no dos.
Trucs mnemotècnics
- OCEAN → els cinc grans trets de personalitat (Obertura, Conscienciositat, Extraversió, Amabilitat, Neuroticisme).
- “Asch amb les ratlles, Milgram amb les descàrregues” → per no confondre els dos experiments clàssics.
- CAC → Components de l’Actitud: Cognitiu, Afectiu, Conductual.
- “Janis pensa en grup, Moscovici pensa en minoria” → per distingir pensament de grup d’influència minoritària.
- “La peresa dilueix, el halo generalitza, la primacia primer” → tres fenòmens en una frase.