Test: Psicologia social. Personalitat. Actituds. Percepcio social. Influencia social. Dinamica de grups

El tema de psicologia social és un dels blocs de contingut conductual i psicosocial que apareix de manera recurrent en les proves de l’escala bàsica dels Mossos d’Esquadra, regulades per l’Ordre INT/329/2016, de 21 de juliol. Dominar aquest tema és essencial perquè les preguntes test avaluen la capacitat del candidat per identificar conceptes, autors i mecanismes psicosocials que després s’apliquen directament a la feina policial: gestió de conflictes, treball en equip, relació amb la ciutadania i presa de decisions en grup.

Marc normatiu

L’Ordre INT/329/2016, de 21 de juliol, publicada al DOGC, aprova els continguts dels processos selectius per a l’ingrés a l’escala bàsica del cos de Mossos d’Esquadra. Aquesta ordre estableix el temari oficial que regeix les proves teòriques. El Tema 16 s’emmarca dins el bloc de ciències del comportament i inclou els grans eixos de la psicologia social aplicada.

Estructura del tema

El tema es pot dividir en cinc grans blocs:

1. Personalitat
2. Actituds
3. Percepció social
4. Influència social
5. Dinàmica de grups

Conceptes clau

1. Personalitat

La personalitat és el conjunt de trets psicològics relativament estables que caracteritzen una persona i que determinen la seva manera de pensar, sentir i comportar-se.

Teories principals:

• Teories dels trets: Allport va distingir entre trets cardinals (dominants i rars), trets centrals (els que defineixen la persona) i trets secundaris (menys determinants). Cattell va identificar 16 factors de personalitat (16PF). Eysenck va proposar tres dimensions bàsiques: extraversió-introversió, neuroticisme i psicoticisme.
• Model dels Cinc Grans (Big Five): Cinc dimensions àmpliament acceptades:
  • Obertura a l’experiència
  • Responsabilitat (conscienciositat)
  • Extraversió
  • Amabilitat
  • Neuroticisme
  • Acrònim per recordar-ho: OCEAN (en anglès) o OCEAN adaptat.
• Teories psicodinàmiques: Freud va proposar les instàncies de l’aparell psíquic (id, ego, superego) i els mecanismes de defensa (repressió, projecció, racionalització, desplaçament).
• Teories humanistes: Maslow va formular la jerarquia de necessitats (fisiològiques, seguretat, afiliació, reconeixement, autorealització). Rogers va posar l’accent en el concepte de si mateix i en la tendència a l’actualització.

Distinció important: Temperament (base biològica, innata) ≠ Caràcter (modelat per l’experiència i l’entorn social).

2. Actituds

Una actitud és una predisposició apresa i relativament estable per respondre de manera favorable o desfavorable davant d’un objecte, persona o situació.

Components de l’actitud (model tricomponent):

• Component cognitiu: creences i pensaments sobre l’objecte.
• Component afectiu: sentiments i emocions associats.
• Component conductual (connatiu): tendència a actuar d’una manera determinada.

Formació i canvi d’actituds:

• Condicionament clàssic i operant: les actituds es poden aprendre per associació o per reforç.
• Teoria de la dissonància cognitiva (Festinger): quan hi ha contradicció entre dues cognicions o entre una cognició i una conducta, es genera malestar que motiva el canvi d’actitud o de conducta per reduir la tensió.
• Persuasió: el model de probabilitat d’elaboració (Petty i Cacioppo) distingeix la ruta central (processament profund dels arguments) de la ruta perifèrica (influència de factors superficials com l’atractiu del comunicador).

Distinció important: Actitud ≠ Opinió. L’opinió és una expressió verbal de l’actitud, però l’actitud és la predisposició interna.

3. Percepció social

La percepció social és el procés pel qual les persones formen impressions i fan judicis sobre els altres.

Conceptes fonamentals:

• Efecte halo: la tendència a generalitzar una característica positiva (o negativa) d’una persona a totes les seves altres característiques.
• Efecte de primacia: la informació rebuda primer té més pes en la formació de la impressió (Asch).
• Efecte de recència: la informació més recent pot tenir més pes en determinades condicions.
• Estereotips: creences generalitzades sobre les característiques d’un grup. Poden generar prejudicis (component afectiu negatiu) i discriminació (component conductual).
• Atribució causal (Heider, Kelley): procés d’explicar les causes del comportament propi i aliè.
  • Atribució interna (disposicional): la causa es localitza en la persona.
  • Atribució externa (situacional): la causa es localitza en el context.
  • Error fonamental d’atribució: tendència a sobreestimar les causes internes i subestimar les externes quan s’explica el comportament dels altres.
  • Biaix actor-observador: tendència a atribuir el propi comportament a causes externes i el dels altres a causes internes.
  • Biaix d’autoservei: tendència a atribuir els èxits a factors interns i els fracassos a factors externs.

4. Influència social

La influència social estudia com el comportament, les opinions i les actituds de les persones es veuen afectats per la presència real o imaginada dels altres.

Fenòmens principals:

• Conformisme (Asch): tendència a ajustar el propi judici al de la majoria, fins i tot quan la majoria s’equivoca. Els experiments d’Asch amb línies de diferent longitud ho van demostrar.
• Obediència a l’autoritat (Milgram): les persones tendeixen a obeir figures d’autoritat fins i tot quan les ordres impliquen causar dany a altres. Els experiments de Milgram van mostrar que una proporció elevada de participants aplicaven descàrregues elèctriques (simulades) per ordre d’un experimentador.
• Facilitació social (Zajonc): la presència d’altres millora el rendiment en tasques simples o ben apreses, però el perjudica en tasques complexes o noves.
• Pereza social (Latané): reducció de l’esforç individual quan es treballa en grup, perquè la responsabilitat es dilueix.
• Influència minoritària (Moscovici): les minories poden influir en la majoria si mantenen una posició consistent, coherent i persistent.
• Pensament de grup (groupthink, Janis): fenomen en grups molt cohesionats on la pressió per al consens inhibeix el pensament crític i porta a decisions deficients.

5. Dinàmica de grups

Un grup és un conjunt de persones que interactuen, comparteixen objectius i es perceben com a membres d’una mateixa unitat.

Tipus de grups:

• Grup primari: relacions cara a cara, íntimes i duradores (família, amics íntims).
• Grup secundari: relacions més formals i instrumentals (associació professional, sindicat).
• Grup de referència: grup amb el qual la persona s’identifica o aspira a pertànyer.
• Grup d’pertinença: grup al qual la persona pertany objectivament.

Processos grupals:

• Cohesió grupal: grau d’atracció dels membres cap al grup. Una cohesió elevada pot afavorir el pensament de grup.
• Normes grupals: regles implícites o explícites que regulen el comportament dels membres.
• Rols: funcions diferenciades que assumeixen els membres (rol de tasca, rol socioemocional, rol disruptiu).
• Lideratge: es distingeix entre:
  • Lideratge autocràtic: el líder pren les decisions sense consultar el grup.
  • Lideratge democràtic: el líder promou la participació del grup.
  • Lideratge laissez-faire: el líder deixa que el grup actuï amb total autonomia.
• Polarització grupal: els grups tendeixen a prendre decisions més extremes que la mitjana individual dels seus membres, en la direcció ja predominant al grup.

Dades i distincions que més es pregunten

• Asch → conformisme (línies); Milgram → obediència; Moscovici → influència minoritària; Janis → pensament de grup; Zajonc → facilitació social; Latané → peresa social.
• Festinger → dissonància cognitiva; Petty i Cacioppo → model d’elaboració (ruta central / perifèrica).
• Big Five: cinc dimensions, no quatre ni sis.
• Error fonamental d’atribució ≠ biaix actor-observador ≠ biaix d’autoservei: tres biaixos atribucionals diferenciats.
• Efecte halo ≠ efecte de primacia: el halo generalitza un tret; la primacia fa que la primera informació pesi més.
• Temperament (innat) ≠ caràcter (après) ≠ personalitat (conjunt d’ambdós).

Errors típics de l’opositor

• Confondre Asch (conformisme) amb Milgram (obediència): Asch estudia la pressió del grup de iguals; Milgram estudia l’obediència a una figura d’autoritat.
• Atribuir el pensament de grup a Moscovici: és de Janis.
• Creure que la facilitació social sempre millora el rendiment: només en tasques simples o dominants.
• Confondre peresa social amb pensament de grup: la peresa social és reducció d’esforç individual; el pensament de grup és inhibició del pensament crític.
• Oblidar que l’actitud té tres components (cognitiu, afectiu i conductual), no dos.

Trucs mnemotècnics

• OCEAN → els cinc grans trets de personalitat (Obertura, Conscienciositat, Extraversió, Amabilitat, Neuroticisme).
• “Asch amb les ratlles, Milgram amb les descàrregues” → per no confondre els dos experiments clàssics.
• CAC → Components de l’Actitud: Cognitiu, Afectiu, Conductual.
• “Janis pensa en grup, Moscovici pensa en minoria” → per distingir pensament de grup d’influència minoritària.
• “La peresa dilueix, el halo generalitza, la primacia primer” → tres fenòmens en una frase.