Materia de estudio
Resumen del tema con citas literales de la normativa oficial. Lee los apuntes y luego pon a prueba lo que has aprendido en el test.
El Tema 12 és un dels més recurrents en les proves de la GVA perquè combina normativa estatal i autonòmica sobre igualtat. Les preguntes solen centrar-se en definicions, òrgans, plans i terminis concrets. Dominar la distinció entre la LO 3/2007 i la Llei 9/2003 CV és imprescindible per no confondre competències estatals i autonòmiques.
Marc normatiu
- Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat Valenciana, per a la igualtat entre dones i homes (DOGV).
- Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE), modificada pel Reial Decret-llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació i la negociació col·lectiva.
Ambdues normes coexisteixen: la LO 3/2007 és d’aplicació general a tot l’Estat; la Llei 9/2003 és la norma autonòmica valenciana i s’aplica en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
Conceptes clau
Principi d’igualtat i no discriminació
La LO 3/2007 estableix, en el seu art. 1, que les dones i els homes són iguals en dignitat humana i en drets i deures. L’objecte de la llei és fer efectiu el dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, en particular mitjançant l’eliminació de la discriminació de la dona.
La Llei 9/2003 CV, en el seu art. 1, declara que té per objecte promoure la igualtat entre dones i homes i eliminar les discriminacions per raó de sexe en tots els àmbits de la vida social, econòmica, cultural i política de la Comunitat Valenciana.
Discriminació directa i indirecta
Definicions de la LO 3/2007 (art. 6):
- Discriminació directa: situació en què una persona és tractada de manera menys favorable per raó del seu sexe que una altra en situació comparable.
- Discriminació indirecta: situació en què una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres posen a persones d’un sexe en desavantatge particular respecte a persones de l’altre sexe, llevat que puguen justificar-se objectivament.
Assetjament sexual i assetjament per raó de sexe
Definicions de la LO 3/2007 (art. 7):
- Assetjament sexual: qualsevol comportament verbal o físic de naturalesa sexual que tinga el propòsit o produïsca l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona.
- Assetjament per raó de sexe: comportament realitzat en funció del sexe d’una persona, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.
Ambdues conductes es consideren discriminació per raó de sexe (art. 7.3 LO 3/2007).
Acció positiva
La LO 3/2007 (art. 11) permet adoptar mesures específiques a favor de les dones per corregir situacions de desigualtat de fet respecte als homes. Aquestes mesures han de ser raonables i proporcionades.
Transversalitat (mainstreaming)
La LO 3/2007 (art. 15) estableix el principi de transversalitat: la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes ha d’integrar-se i observar-se en totes les polítiques, objectius, activitats i actuacions de les administracions públiques.
Òrgans i instruments
Comissió Interministerial d’Igualtat (LO 3/2007)
L’art. 76 LO 3/2007 crea la Comissió Interministerial d’Igualtat entre Dones i Homes, com a òrgan col·legiat responsable de la coordinació de les polítiques i mesures adoptades pels departaments ministerials.
Consell de Participació de la Dona (LO 3/2007)
L’art. 78 LO 3/2007 crea el Consell de Participació de la Dona, com a òrgan col·legiat de consulta i assessorament, adscrit al ministeri competent en matèria d’igualtat.
Unitats d’Igualtat (LO 3/2007)
L’art. 77 LO 3/2007 preveu que en cada ministeri existisca una unitat per al desenvolupament de les funcions relacionades amb el principi d’igualtat entre dones i homes.
Institut Valencià de les Dones (Llei 9/2003 CV)
La Llei 9/2003 CV (art. 10) configura l’Institut Valencià de les Dones com l’organisme de la Generalitat responsable de la promoció i el foment de la igualtat entre dones i homes en la Comunitat Valenciana.
Plans d’igualtat en les empreses
Regulats als arts. 45 a 49 LO 3/2007, modificats pel RD-llei 6/2019:
- Les empreses de 50 o més persones treballadores estan obligades a elaborar i aplicar un pla d’igualtat (art. 45.2 LO 3/2007, redacció RD-llei 6/2019).
- Anteriorment el llindar era de 250 treballadors/es; el RD-llei 6/2019 el va reduir a 50.
- El pla d’igualtat ha de negociar-se amb la representació legal de les persones treballadores (art. 45.3 LO 3/2007).
- El contingut mínim del pla inclou, entre d’altres: diagnòstic, àrees d’actuació, objectius, mesures, terminis i sistema de seguiment (art. 46 LO 3/2007).
- Els plans d’igualtat han de registrar-se en el Registre de Plans d’Igualtat de les Empreses (art. 46.4 LO 3/2007, introduït pel RD-llei 6/2019).
Dades numèriques i terminis que més es pregunten
- Llei 9/2003: aprovada el 2 d’abril de 2003 (DOGV).
- LO 3/2007: aprovada el 22 de març de 2007 (BOE).
- RD-llei 6/2019: aprovat l’1 de març de 2019.
- Llindar d’obligació de pla d’igualtat: 50 o més persones treballadores (des del RD-llei 6/2019).
- Representació equilibrada (LO 3/2007, art. 16): presència de dones i homes de forma que cap sexe supere el 60 % ni siga inferior al 40 % en òrgans i càrrecs de responsabilitat.
Distinció entre conceptes que confonen
- Igualtat de tracte ≠ igualtat d’oportunitats: la primera prohibeix la discriminació directa; la segona exigeix mesures actives per eliminar obstacles de fet.
- Discriminació directa ≠ discriminació indirecta: la directa és explícita (tracte menys favorable per raó de sexe); la indirecta és aparentment neutra però produeix efecte desfavorable.
- Assetjament sexual ≠ assetjament per raó de sexe: el primer té naturalesa sexual; el segon es basa en el sexe de la persona però no necessàriament en conductes sexuals.
- Llei 9/2003 CV (àmbit autonòmic, DOGV) ≠ LO 3/2007 (àmbit estatal, BOE): la primera és llei ordinària autonòmica; la segona és llei orgànica estatal.
- Pla d’igualtat ≠ mesures d’igualtat: el pla és un conjunt ordenat de mesures adoptades prèvia negociació; les mesures poden existir sense constituir un pla formal (per a empreses de menys de 50 persones).
Errors típics de l’opositor
- Confondre el llindar de 50 treballadors/es (vigent des del RD-llei 6/2019) amb l’antic de 250.
- Atribuir a la Llei 9/2003 CV preceptes que pertanyen a la LO 3/2007, o a l’inrevés.
- Creure que la representació equilibrada exigeix exactament el 50 %; el límit legal és el 40-60 % (art. 16 LO 3/2007).
- Confondre la Comissió Interministerial d’Igualtat (coordinació entre ministeris, art. 76) amb el Consell de Participació de la Dona (consulta i assessorament, art. 78).
- Oblidar que els plans d’igualtat han de registrar-se (obligació introduïda pel RD-llei 6/2019).
Trucs mnemotècnics
- “9/2003 = nou per a la nostra Comunitat”: la Llei 9/2003 és la norma valenciana (CV).
- “3/2007 = tres lletres, LO, estatal”: la LO 3/2007 és orgànica i estatal.
- “50 és la meitat de 100, i des del 2019 és el llindar”: el RD-llei 6/2019 va fixar 50 treballadors/es.
- “40-60: ni massa poc ni massa”: la representació equilibrada no permet que cap sexe baixe del 40 % ni supere el 60 %.
- “Directa = evident; Indirecta = amagada”: la discriminació directa és visible; la indirecta s’amaga darrere d’una norma aparentment neutra.