Test: Sociologia. Conceptes basics. Estructura social. Estratificacio i classes socials. Diversitat cultural i interculturalitat

El tema de sociologia és un dels blocs teòrics del programa formatiu aprovat per l’Ordre INT/156/2018, de 24 d’abril. Tot i que no és un tema de normativa positiva, és objecte de preguntes conceptuals en les proves selectives de l’escala bàsica dels Mossos d’Esquadra. Dominar les definicions i les relacions entre conceptes és imprescindible per no perdre punts en el test.

Marc normatiu

El programa formatiu dels cursos selectius d’accés a l’escala bàsica del cos de Mossos d’Esquadra està aprovat per l’Ordre INT/156/2018, de 24 d’abril, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Aquesta ordre estableix els continguts que han de dominar els aspirants, entre els quals figura el bloc de sociologia, que inclou conceptes bàsics, estructura social, estratificació, classes socials, diversitat cultural i interculturalitat.

Conceptes bàsics de sociologia

Definició de sociologia

La sociologia és la ciència que estudia les societats humanes, les seves estructures, els processos socials i les relacions entre individus i grups. Analitza com s’organitzen les persones en col·lectius i com les institucions influeixen en el comportament individual i col·lectiu.

Societat

Una societat és un conjunt d’individus que comparteixen un territori, una cultura i unes institucions comunes, i que mantenen relacions estables i organitzades entre ells.

Grup social

Un grup social és un conjunt de persones que interactuen regularment, comparteixen objectius o valors comuns i es reconeixen com a membres d’una mateixa unitat. Es distingeix entre:

• Grup primari: relacions directes, íntimes i duradores (família, amics).
• Grup secundari: relacions formals, impersonals i orientades a objectius concrets (empresa, associació).

Institució social

Una institució social és un conjunt de normes, valors i pràctiques estables que regulen un àmbit fonamental de la vida social. Exemples: la família, l’escola, l’Estat, la religió.

Socialització

La socialització és el procés pel qual els individus interioritzen les normes, els valors i les pautes de comportament de la seva societat. Es distingeix entre:

• Socialització primària: es produeix en la infància, principalment en el si de la família.
• Socialització secundària: es produeix al llarg de la vida adulta a través d’institucions com l’escola, el treball o els mitjans de comunicació.

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, creences, normes, símbols, coneixements i pràctiques compartides per un grup humà i transmeses de generació en generació. Inclou elements materials (objectes, tecnologia) i immaterials (llengua, religió, costums).

Norma social

Una norma social és una regla de conducta, explícita o implícita, que regula el comportament dels membres d’un grup o societat. El seu incompliment pot comportar sancions formals (legals) o informals (rebuig social).

Rol i estatus

• Estatus: posició que ocupa un individu dins l’estructura social. Pot ser adscrit (atribuït per naixement: sexe, ètnia) o adquirit (obtingut per mèrits o esforç: professió, títol acadèmic).
• Rol: conjunt de comportaments esperats d’una persona en funció del seu estatus.

Estructura social

L’estructura social és la forma en què els elements d’una societat (individus, grups, institucions) s’organitzen i es relacionen de manera estable i jeràrquica. Determina les oportunitats i les restriccions que tenen els individus.

Els elements bàsics de l’estructura social són:

• Les posicions socials (estatus).
• Les relacions entre posicions (rols).
• Les institucions que les regulen.
• Els recursos distribuïts de manera desigual (riquesa, poder, prestigi).

Estratificació social

Definició

L’estratificació social és la divisió de la societat en capes o estrats jeràrquics, en funció de la distribució desigual de recursos, poder i prestigi. Implica que alguns grups tenen més accés que d’altres a béns i oportunitats.

Sistemes d’estratificació

• Esclavitud: forma extrema de desigualtat; alguns individus són propietat d’altres. Característic de societats antigues.
• Castes: sistema tancat, basat en el naixement i la religió; la mobilitat social és pràcticament impossible. Exemple: Índia tradicional.
• Estaments: sistema propi de les societats feudals; la posició ve determinada pel naixement i té reconeixement jurídic (noblesa, clergat, poble pla). Mobilitat molt limitada.
• Classes socials: sistema obert, propi de les societats industrials i postindustrials; la posició es basa principalment en factors econòmics i permet mobilitat social.

Mobilitat social

La mobilitat social és el canvi de posició d’un individu o grup dins l’escala d’estratificació. Es distingeix entre:

• Mobilitat vertical ascendent: millora de posició (ex.: passar de classe treballadora a classe mitjana).
• Mobilitat vertical descendent: empitjorament de posició.
• Mobilitat horitzontal: canvi de posició sense variació de rang (ex.: canvi de feina dins el mateix nivell).
• Mobilitat intergeneracional: canvi de posició respecte als progenitors.
• Mobilitat intrageneracional: canvi de posició al llarg de la vida del mateix individu.

Classes socials

Definició

Les classes socials són grups de persones que comparteixen una posició similar en l’estructura econòmica i social, determinada principalment per la riquesa, els ingressos, l’ocupació i el nivell educatiu.

Principals teories

• Karl Marx: defineix les classes en funció de la relació amb els mitjans de producció. Distingeix entre burgesia (propietaris dels mitjans de producció) i proletariat (treballadors que venen la seva força de treball). El conflicte entre classes és el motor de la història.
• Max Weber: amplia el concepte marxista afegint dues dimensions més a la classe econòmica: el prestigi (estatus social) i el poder (capacitat d’influir en decisions col·lectives). Parla de tres dimensions de l’estratificació: classe, estatus i partit.

Classes en les societats contemporànies

De manera convencional, s’identifiquen tres grans grups:

• Classe alta: gran riquesa, propietat de capital, poder econòmic i polític.
• Classe mitjana: professionals, tècnics, petits empresaris; ingressos i nivell educatiu mitjans.
• Classe treballadora o baixa: treballs manuals o poc qualificats, ingressos reduïts, menor accés a recursos.

Diversitat cultural i interculturalitat

Diversitat cultural

La diversitat cultural fa referència a la coexistència, en un mateix espai social, de grups humans amb cultures, llengües, religions o tradicions diferents. És un tret inherent a les societats contemporànies, especialment en contextos d’immigració.

Conceptes relacionats

• Etnocentrisme: tendència a jutjar altres cultures des dels paràmetres de la pròpia cultura, considerant-la superior. Pot generar discriminació i conflicte.
• Relativisme cultural: postura que defensa que cada cultura ha de ser compresa i valorada des dels seus propis paràmetres, sense jerarquitzar.
• Aculturació: procés pel qual un individu o grup adopta elements d’una altra cultura, sovint com a resultat del contacte prolongat.
• Assimilació: procés pel qual un grup minoritari abandona la seva cultura d’origen i adopta la de la societat receptora.
• Multiculturalisme: model de gestió de la diversitat que reconeix i respecta la coexistència de cultures diverses, però sense necessàriament promoure la interacció entre elles.
• Interculturalitat: model que va més enllà del multiculturalisme; no només reconeix la diversitat, sinó que promou el diàleg actiu, l’intercanvi i la convivència entre cultures en condicions d’igualtat. És el model que inspira les polítiques públiques catalanes i espanyoles en matèria de convivència.

Xenofòbia i racisme

• Xenofòbia: hostilitat o rebuig cap a persones estrangeres o d’origen diferent.
• Racisme: ideologia que atribueix superioritat o inferioritat a grups humans en funció de característiques físiques o d’origen. Ambdós fenòmens poden constituir conductes delictives i són rellevants per a la funció policial.

Dades i distincions que més es pregunten

• Estatus adscrit vs. adquirit: el primer ve donat pel naixement; el segon, per l’esforç o el mèrit.
• Socialització primària vs. secundària: la primària és la de la infància (família); la secundària és la de l’edat adulta (escola, treball).
• Multiculturalisme vs. interculturalitat: el multiculturalisme reconeix la diversitat; la interculturalitat promou el diàleg i l’intercanvi actiu entre cultures.
• Marx vs. Weber: Marx centra l’estratificació en l’economia (relació amb els mitjans de producció); Weber afegeix prestigi i poder com a dimensions independents.
• Mobilitat vertical vs. horitzontal: la vertical implica canvi de rang; l’horitzontal no.
• Castes vs. classes: les castes són sistemes tancats (mobilitat impossible o molt limitada); les classes són sistemes oberts (mobilitat possible).

Errors típics de l’opositor

• Confondre rol amb estatus: l’estatus és la posició; el rol és el comportament esperat associat a aquella posició.
• Confondre aculturació amb assimilació: en l’aculturació es poden mantenir elements de la cultura pròpia; en l’assimilació, la cultura d’origen es perd.
• Atribuir a Weber la teoria del conflicte de classes com a motor de la història: aquesta idea és de Marx.
• Considerar que la mobilitat intergeneracional és la que es produeix al llarg de la vida d’una persona: és la que es produeix entre generacions (pares i fills). La que es produeix al llarg de la vida d’un individu és la intrageneracional.

Trucs mnemotècnics

• CECE per als sistemes d’estratificació en ordre de tancament decreixent: Castes → Esclavitud → Estaments → Classes (de més tancat a més obert; recorda que l’esclavitud és la forma més extrema de desigualtat, no necessàriament la més “tancada” en mobilitat).
• Per distingir Marx i Weber: Marx = Diners (només economia); Weber = Diners + Prestigi + Poder (tres dimensions, les tres “P”).
• Interculturalitat = Interacció: la paraula “inter” implica relació activa entre cultures, no simple coexistència.
• Primària = Primers anys = Família; Secundària = Societat (escola, feina, mitjans).